Grans temes

LLIBERTAT DE PENSAMENT

Llibertat de pensament, llibertat  intel·lectual, llibertat ideològica o llibertat de creença és el dret que té tota persona  a no ser perseguida o sancionada pels seus pensaments. De vegades la llibertat de consciència o de pensament es restringeix o és coaccionada: per la imposició de cànons o models socialment acceptats que s’han interioritzat. La llibertat de pensament implica tenir opinió pròpia. La iindoctrinació i manipulació són contraris a la llibertat de pensament. Per això molts poders polítics, econòmics i ideològics no estan interessants en una educació que permeti al jovent tenir idees pròpies.

a. Comenta

“El dret d’expressar els nostres pensaments només té sentit si som capaços de tenir pensaments propis”
Eric Fromm.

b. Reflexió

La llibertat de pensament i creences dintre de la família.

  • ¿Poden els menors d’edat reclamar aquest dret quan volen seguir una opció diferent a la de la seva família?
  • ¿Passa el mateix en el cas dels nois que en el de les noies?
  • ¿La família té el dret d’obligar els menors a practicar una determinada religió?

c. Exemples

  • Buscar exemples conflictius en l’àmbit educatiu: usos d’indumentàries no admeses a priori per les normes dels centres, problemes amb els ingredients del menú escolar, celebració de festivitats no incloses en el calendari escolar, oposició a determinats continguts dels temaris…
  • Buscar exemples històrics i actuals de societats en les quals no es respecti la llibertat de pensament i de creences.
  • Com defensar-se de persones que tenen idees perverses i danyines?

LLIBERTAT DE CONSCIÈNCIA

L’ésser humà es caracteritza per la seva capacitat de pensar, de reflexionar sobre la realitat que l’envolta i d’arribar a conclusions sobre la naturalesa del món o sobre com ha de comportar-se davant d’una determinada situació; intenta donar respostes als problemes que el neguitegen. La llibertat de consciència, és  la capacitat íntima i personal de configurar la nostra pròpia visió de la realitat. Però com que vivim  en societat, els  interessos individuals i col·lectius lluiten per imposar-se els uns sobre els altres. En aquestes disputes, la capacitat de pensar i la subsegüent possibilitat de fer públics els nostres pensaments, les idees que hem estat capaços d’elaborar individualment o col·lectivament, són el primer pas per poder posar en qüestió els interessos d’altres individus o col·lectius, i canviar la realitat social de cada moment.

Objecció de consciència

L’objecció de consciència és el refús d’obeir una ordre o una llei que hom troba inacceptable per raons ètiques, polítiques o religioses. És coneguda l’objecció al servei militar, quan aquest era obligatori. També són comunes les objeccions ètiques del personal sanitari a practicar l’avortament o l’eutanàsia. En aquests casos els motius solen ser les creences religioses, que impedeixen aplicar la legislació vigent que permet aquestes pràctiques. Quan es va introduir la possibilitat del matrimoni homosexual, alguns funcionaris van refusar de fer el servei. Una societat plural i oberta ha de respectar el dissentiment, sense censurar o penalitzar l’objector, garantint alhora el compliment dels drets de la resta dels ciutadans.

Reflexió:

  • Digues en paraules teves què és “l’objecció de consciència”? Buscar informació sobre l’objecció de consciència a Espanya en l’àmbit militar.
  • L’objecció de consciència només es produeix en l’àmbit militar? Es pot produir també en l’àmbit mèdic i educatiu? Buscar informació referent a això.
  • Existeixen límits per a l’objecció de consciència? En cas afirmatiu: Com es poden establir sense arbitrarietat?

Insubmissió

La insubmissió és el rebuig a integrar-se, per acció o per omissió, en una determinada organització, o a complir determinat requisit que li és exigit a un ciutadà, normalment des de l’Estat, emparant-se en raons de consciència. Sol definir-se com insubmís, per exemple, aquell que es nega a participar en el servei militar obligatori, si bé hi ha altres formes d’insubmissió, com ara la insubmissió fiscal. La insubmissió és una forma de desobediència civil, i els seus motius poden ser diversos: filosòfics, polítics, pacifistes, antimilitaristes, religiosos o ètics. Abans del reconeixement de l’objecció de consciència, el refús del servei militar solia estar castigat amb penes de presó en aquells països en què el servei ara obligatori.

Reflexió:

  • Digues en paraules teves què és la insubmissió?
  • Quina diferència hi ha entre l’objecció de consciència i la insubmissió?
  • Una depèn de l’altra o són independents?

LLIBERTAT RELIGIOSA

Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d’un grup de persones, sovint relacionades amb una concepció del món que prové de tradicions culturals ancestrals, escriptures, història o mitologia. La religió pressuposa l’existència d’un o més éssers sobrenaturals, sagrats, divins o que contenen la veritat. La seva expressió externa són els rituals: oracions, oficis, misses, assemblees, etc. El desenvolupament de la religió ha pres diverses formes segons les diverses cultures.

Religions majoritaries
Religions majoritaries
Font: Religions majoritaries

Reflexió:

  • Segons el mapa quines són les principals religions?
  • Com pot ajudar la religió al desenvolupament humà ple?
  • Com també la religió pot esdevenir un entrebanc per a la vida?
  • Per què cal sempre respectar les persones creients?
  • Per què igualment cal respectar les persones agnòstiques?
  • Et sents lliure per a practicar – i també per a no practicar – una religió?
  • Quin coneixement tens del cristianisme, religió majoritària d’Occident?
  • Poden entrar en conflicte, en una determinada societat, la llibertat d’expressió i el dret a practicar cadascú la seva pròpia religió? En quin sentit? Com es pot superar aquest conflicte?

Societats teocràtiques

Una societat teocràtica és la que estableix que l’autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble, com en el cas de la democràcia, sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací a la Terra. Estableix una jerarquia religiosa que interpreta la Paraula de Déu per a legislar i governar, i que sol imposar una religió d’estat o limitar les llibertats civils. Alguns dels estats teocràtics actuals:

Activitat:
Definir una societat teocràtica i una societat laica. Detallar els eventuals avantatges i inconvenients de cada una.

 

Per tot l’article

Cert o fals

Es tracta de reflexionar sobre els incompliments de l’article 18 de la Declaració. A les qüestions que es plantegen s’ha de respondre cert o fals.
i explicar per què:

CERT FALS
  • Per a gaudir de la llibertat de pensament, cada persona necessita poder expressar-se lliurement i manifestar el seu pensament.
  • Accedir a tota la informació disponible és un perill per a fer-se una idea clara i real de la situació. Pot distorsionar les nostres idees.
  • En el món encara hi ha països on s’impossibilita la lliure expressió i se censura qualsevol pensament discordant amb la realitat oficial.
  • Els mitjans de comunicació també són susceptibles de manipular la realitat, en silenciar o censurar, esbiaixar informacions importants o imposar un pensament únic.
  • Aquest article recull el dret de tot ésser humà a negar-se a realitzar una acció imposada com un deure, quan aquesta acció repugni a la pròpia consciència.
  • Per a molts grups humans la religió és un dels pilars de la seva identitat, i això comporta intolerància contra aquells que no comparteixen la mateixa religió.

Fes una petita reflexió sobre aquest article de la Declaració i les situacions que poden vulnerar-lo.

Font: Proposta inclosa en els "Materiales para la educación en Derechos Humanos", Ararteko.