Drets jurídics

Els drets jurídics són els que exigeixen la protecció dels tribunals de justícia. Són el conjunt de normes jurídiques que regulen l’actuació davant la justícia pels qui reclamen el reconeixement dels seus drets davant els òrgans jurisdiccionals. Això vol dir que tothom té dret a un sistema de justícia competent que garanteixi el compliment de la llei. Té dret a:

  • Dret a un procés just i equitatiu,  amb la possibilitat de comptar amb un advocat i que el cas sigui resolt sense retards excessius.
  • Dret a una justícia que no usi mètodes coactius, i permeti als interessats valdre’s de les proves que creguin oportunes.
  • Dret al silenci o a no declarar-se culpable.

Els drets jurídics o processals són aquells drets de les persones que es troben plasmats a la Constitució, al Codi civil i al Codi Penal. Són els que han d’oferir garanties a la ciutadania a l’hora de poder acusar o defensar-se en els tribunals.

Enunciat dels drets

Article 6
Tota persona té el dret al reconeixement de la seva personalitat jurídica.

Article 7
Tothom és igual davant la llei i té dret d’obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació.

Article 8
Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que l’empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució o per la llei.

Article 9
Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.

Article 10
Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinació dels seus drets i obligacions o per a l’examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal.

Article 11
1. Tots els acusats d’un delicte tenen el dret que hom en presumeix la seva innocència fins que no se’n provi la culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom li hagi assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa.
2. Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s’imposarà cap pena superior a l’aplicable en el moment de cometre el delicte.

Article 12
Ningú no serà objecte d’intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d’atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs.

Article 29
1. Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la personalitat.
2. En l’exercici dels drets i les llibertats, tothom està sotmès només a les limitacions establertes per la llei i únicament amb la finalitat d’assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les exigències justes de la moral, de l’ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
3. Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposició als objectius i principis de les Nacions Unides

Article 30
Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s’hi enuncien.

CONCEPTES COMUNS

LLEI / PROTECCIÓ / JUSTÍCIA

LLEI

S’entén per llei el conjunt de normes fixades i escrites que regulen la vida social d’una comunitat. En règims constitucionals han estat consensuades per la gran part de la ciutadania. Les formulacions concretes han estat fetes per institucions determinades. Les lleis es promulguen en els distints òrgans oficials: el Butlletí de l’Estat o el Butlletí de la Generalitat de Catalunya i tenen caràcter obligatori. Cal reconèixer que hi ha una tradició de “burlar les lleis” que, en bona part, és l’exponent d’una situació política viciada des de fa molt de temps. Això no és favorable, naturalment, per a l’educació cívica de la societat, que es pot acostumar a veure en les normes de l’administració un obstacle i no una via d’actuació.

a. D’acord o en desacord

Acord Desacord No ho sé
Tothom compleix les lleis.
Les lleis no s’han de complir.
Algunes lleis han de complir-se i unes altres no.
Les lleis són imposades.
Les lleis les decidim entre tots i totes.
Les lleis no es poden canviar.
Les lleis van variant al llarg del temps.
Les lleis s’han fet per a ser complertes.
Totes les lleis tenen excepcions.
Cada país té les seves lleis.
Hi ha lleis que són supranacionals.
….

b. Juguem a l’illa felicitat

Cadascun de nosaltres imagina que és el president o presidenta de l’illa felicitat i per això ha d’elaborar lleis. En aquesta illa viuen 1000 persones de totes les edats. Digues en quins assumptes dictaries lleis i quins deixaries perquè s’organitzessin els propis ciutadans:

  • Educació
  • Llengua de la comunitat
  • Acceptació d’immigrants
  • Tràfic
  • Transport
  • Llibertat per entrar i sortir de l’illa
  • Seguretat
  • Religió
  • Sanitat
  • Alguns més….

 

PROTECCIÓ

Protecció significa auxili, defensa, assistència i també cura, resguard o emparança. Els drets han de protegir, és a dir, han de defensar, custodiar, vigilar les situacions on hi pot haver persones en risc. Però  a més de detectar, han d’actuar per a socórrer i ajudar aquestes persones.  A la declaració el concepte de protecció és explícit en molts drets. Vegi’s:

Art. 7. Protecció igual per a tothom davant la llei i protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració.
Art. 12. Protecció de la llei contra tals intromissions o atacs a la vida privada.
Art. 16. Protecció de la família.
Art. 23. Protecció contra l’atur i protecció social.
Art. 25. Els infants tenen dret a la protecció social.
Art. 27. Protecció dels drets d’autor.

a. Desprotegit és sinònim de….

Assenyala les expressions que poden substituir el mot “desprotecció” o “desprotegit”. Justifica’n la teva resposta.

  • invàlid
  • no protegit
  • abandonat
  • descobert
  • indefens
  • no preservat
  • desemparat
  • desvalgut
  • a la intempèrie
  • sense cobertura
  • a la bona de Déu
  • poc abrigat

b. Sentir-me protegit/protegida

En quines ocasions t’has sentit especialment protegit i en quines et sens desprotegit o desvalgut. Com ens sentim en cada cas?  Parleu-ne en la mesura que vulgueu, posant exemples o apel·lant a casos hipotètics.

c. Analogies

Completa aquestes frases, de forma una mica poètica:

  • Estar protegit/protegida és com ….
  • Sentir-se segur/segura és com ….
  • Saber-se cuidat/cuidada és com ….
  • Ésser defensat/defensada és com ….
  • Saber-se estimat/esimada és sentir-se com ….
  • Estar indefens/indefensa és com ….
  • Sentir-se insegur/insegura és com ….
  • Ésser abandonat/abandonada és com ….
  • Saber-se sola o sol és com ….
  • Sentir-se rebutjat/rebutjada és com ….

 

JUSTÍCIA

El terme “justícia” es pot prendre en dos sentits: referit a un comportament humà o referit a una realitat objectiva. En el primer cas es tracta de la justícia com a virtut: així diem que la conducta d’un individu és justa o injusta; en el segon cas es tracta de la justícia entesa com una realitat objectiva: la decisió d’un àrbitre de qualsevol esport fou justa o injusta, segons s’ajustés o no a la realitat objectiva d’allò que realment va passar. De vegades, legalitat i justícia poden semblar diferents i fins i tot contradictòries.

a. Representació de la justícia

La justícia tradicionalment es representa com una senyora, una dama que sol portar una bena als ulls, però no totes les imatges la duen. Portar una bena als ulls dona peu a moltes interpretacions i per això hi ha artistes que la hi posen i altres no. Sol anar vestida a la manera clàssica i a una mà hi porta una balança per mesurar i a l’altra una espasa com a símbol de la força i energia de la seva tasca. Busqueu objectes, eines, o elements que puguin simbolitzar la justícia. Podria ser una balança, un sedàs, unes tisores, etc.

b. Justícia és igualtat?

En quina d’aquestes situacions creus que les persones donen bons arguments per justificar la desigualtat i en quines no. Per què?

Bo Dolent
1) He de guanyar el plet, perquè sóc més ric que ell.
2) Puc treballar menys hores, perquè sóc el director, ell no és sinó un obrer, ha de treballar com tothom.
3) El meu vot val més que el seu, perquè sóc més intel·ligent.
4) Jo puc ser elegit alcalde, perquè els meus avis ja havien nascut aquí, els del meu rival eren nascuts a Andalusia.
5) El premi literari ha de ser per mi, jo sóc membre de l’Institut d’Estudis Catalans i ell és un desconegut.
6) La feina de camioner ha de ser per a mi, perquè jo sóc un home i ella és dona.
7) A la feina m’han de pujar de categoria, perquè treballo
molt més que els altres.
8) He d’aprovar el curs, perquè sóc el més llest de tota la classe.


Per saber-ne més

Judicis justos i ràpids