Història de vida / Testimoni

Em dic Raül, però tots em diuen “el banano” perquè sempre menjo bananes que em donen a les parades del mercat Central de la ciutat. Tinc 14 anys, tot i que no n’estic molt segur perquè no recordo els meus pares.

Sempre he viscut al carrer des que tinc memòria, dormint entre cartrons de caixes, al voltant del mercat. Quan puc, treballo com a descarregador dels camions que arriben amb els queviures que compren els hotels per a turistes. Amb una mica de sort em paguen el menjar i de vegades em donen diners.

Aquesta vida és molt dura. Els camions arriben a les cinc del matí i si no ets el primer no t’agafen. Sovint hi ha baralles per recollir les sobres que llencen perquè arriben fetes malbé. Jo tinc sort, perquè estic amb la colla que som més forts i els altres nois ens respecten. De vegades em fan pena els petits que es queden sense res i, sense que els altres se n’adonin, comparteixo amb ells el que tinc. El pitjor de tot és que mai no podré ser res més. A mi el que m’agradaria és tenir un cotxe i passejar per la ciutat els turistes que donen bones propines. També m’agradaria estudiar i poder “ser algú”.

Font: Carpeta d’educació en valors 

Reflexió:

  • Des de quina edat tens records, tu? (Feu una mitjana de la classe i calculeu els anys que fa que Banano viu al carrer
  • Quins són els desitjos de Raül?
  • Comenta la frase “El pitjor de tot és que mai no podré ser res més”? (fixeu-vos que diu ser res més)
  • Què significa per a ell “ser algú”?
  • Imagina’t com deu ser el dia per a Banano i els altres nens. Confecciona una agenda dels horaris d’aquests infants.
  • Com deuen resoldre les qüestions del vestir, o què passa quan estan malalts?
  • Pots imaginar-te per un moment que estàs en la seva situació? Com et sentiries?