Mirada violeta

Dones detingudes

Ningú no ens pot privar de llibertat sense un motiu. Quan una persona priva una altra de llibertat contra la seva voluntat parlem de segrest. Si ho fan les autoritats públiques, parlem de detenció il·legal. Una detenció és legal quan respon a una demanda o denúncia, quan a més hi ha indicis de delicte i proves incriminatòries contra la persona detinguda i, sobretot, quan un jutge l’ordena.

El Periódico  Dilluns, 19/03/2018
Nasrin Sotoudeh: "Gairebé totes les dones detingudes  a l'Iran per treure's el hijab són torturades"
Nasrin Sotoudeh (Teheran, 1963) és advocada i els últims 15 anys ha representat periodistes, dones i membres de l’oposició a l’Iran que han sigut empresonats per motius polítics. Va ser arrestada el setembre del 2010 per conspirar «contra la seguretat nacional» i ajudar el Centre de Defensors pels Drets Humans, organització fundada per  Shirin Ebadi, qui fou premiada amb el Nobel de la pau el 2003. Sotoudeh va ser condemnada a 11 anys de presó i 20 d’inhabilitació com a advocada, una pena que va aconseguir reduir a 4 anys i 9 mesos, respectivament, gràcies a les seves tossudes protestes pacífiques. Primer, entre reixes, amb cinc vagues de fam durant 105 dies, i després, ja en llibertat, amb una plantada diària davant del Col·legi d’Advocats. El pas per la presó no va modificar la seva decisió de defensar els drets humans i aquests últims mesos viu pendent de les dones que han sigut empresonades a l’Iran per protestar pacíficament contra l'obligació de portar hijab, el vel islàmic.
Aquí podeu llegir tota la noticia.

Reflexió:

  • Quin sentit té aquí l’expressió “arbitràriament”?
  • Quins són els càrrecs dels que s’acusa a Nasrin?
  • Busca informació sobre aquesta activista.


Dona indígena


A l’agost de 2006, Jacinta i dues altres dones indígenes, juntament amb altres dues indígenes que venien aigües fresques en un tianguis –mercadet- de Querétaro, van ser detingudes per privar suposadament de llibertat a sis agents de la PGR durant un xafarranxo que els funcionaris de la Procuradoria van sostenir amb comerciants informals 3 mesos abans, després que els policies van intentar despullar-los de mercaderia, en un operatiu per al qual no tenien autorització.
Per aquesta acusació de segrest, Jacinta va ser sentenciada a passar 21 anys a la presó, amb un judici en el qual mai no es van presentar proves en contra seva i en el qual la indígena otomí no va tenir l’assistència d’un intèrpret, de manera que es van violar així diferents ordenaments nacionals i internacionals en matèria de drets humans, ja que en el moment del procés penal Jacinta entenia molt poc l’espanyol.
En apel·lar aquesta sentència, la defensa de la venedora, mare de sis fills, va demostrar que a Jacinta se li va atribuir una declaració fabricada, escrita en espanyol, que ella no havia fet per la seva incomprensió d’aquesta llengua. També es va demostrar que materialment era impossible que ella, juntament amb les altres dues dones indígenes, poguessin privar de la llibertat sis agents.
Per aquestes raons, un Tribunal Unitari va revocar la sentència de 21 anys de presó i va ordenar reposar el procés en contra de la indígena otomí, davant la qual cosa la PGR va decidir no exercir noves accions en contra seva i Jacinta va poder recuperar la llibertat.

Reflexió:

  • Quin sentit té aquí l’expressió “arbitràriament”?
  • Quins són els “errors” judicials que s’expressen a la notícia?
  • Quina devia ser la “intenció” de les detencions?