Grans temes

INTIMITAT

En principi sembla que és un dret del tot inqüestionable. Cada persona té el dret a escollir quins àmbits de la seva vida vol compartir amb els altres i quins no. Tradicionalment la nostra vida afectiva i sentimental i la nostra vida familiar formarien part d’aquell àmbit privat, mentre que la nostra vida laboral i col·lectiva ens porta inevitablement a la relació amb els altres i, per tant, a l’esfera d’allò públic i compartit. Ara bé, el dret a la intimitat i la privacitat de vegades xoca amb altres drets fonamentals com el dret a la informació. És el cas dels famosos i les seves activitats públiques i el dret a informar per part de la premsa.  També s’ha de mencionar el problema que suposa el posar límits a la privacitat des del món virtual d’internet, on som nosaltres mateixos els qui descuidem la informació que fem accessible als altres.

Tres aspectes bàsics han de permetre fer possible el respecte a la intimitat per potenciar la dignitat de la persona atesa.

  • El respecte a la intimitat física o corporalo protegir el cos de la mirada i el maneig o manipulació per part d’altres persones.
  • El respecte a la intimitat psicològica o interior:els pensaments, la ideologia, la vida afectiva, les creences i valors.
  • La confidencialitat,cal preservar tot el que coneixem de la persona, atès que les persones tenen dret que no es donin a conèixer aspectes de la seva vida, més enllà del que és estrictament necessari per l’atenció a la seva salut.

a. Exemplificar

Posa exemples concrets dels tres aspectes bàsics.

Exemple Ara tu
El respecte a la intimitat física o corporal Espiar quan algú es dutxa
El respecte a la intimitat psicològica o interior Prendre i llegir el dietari d’algú
La confidencialitat Explico a la tutora una situació familiar delicada i al cap de dos dies ho sap tot l’Institut


b. Estudi de casos

Cas 1. A mitjan juliol a Jaén va ser arrestat un jove acusat d’haver instal·lat un programa espia al mòbil de la seva xicota. L’atestat policial incorporat al jutjat revela que aquest programari li permetia activar a distància la càmera i el micròfon per escoltar les converses de la seva parella i tenir-la permanentment controlada. El jove, “amb un perfil gelós i manipulador”, està imputat per revelació de secrets, un delicte que el Codi Penal castiga amb un període de temps entre un i quatre anys de presó.

Cas 2. Paulino va ser condemnat a sis mesos de presó i una multa per revelació de secrets. En aquest cas el condemnat va monitoritzar l’activitat informàtica del seu ordinador domèstic per esbrinar perquè s’havien disparat les factures d’Internet, que registraven fins a 70 hores de connexió mensuals. En comprovar que era la seva dona, que estava entrant en xats de casats infidels i que tenia una altra parella, el Paulino va admetre al jutge que havia remès tots els correus electrònics interceptats a un detectiu privat per presentar-los a un judici civil i guanyar avantatge en el plet per la custòdia de la seva filla. El Suprem va respondre que una cosa és instal·lar un programa per detectar qui està fent un ús indegut d’un ordinador i una altra diferent –aquí radica el delicte de revelació de secrets– apropiar-se d’aquella documentació privada i íntima.

Reflexió:

  • Què opines dels dos casos?
  • Comenta les dues situacions per separat?
  • Informa’t de les penes que es poden aplicar si es vulnera el dret a la intimitat

CONFIDENCIALITAT

La confidencialitat és una propietat de la informació que garanteix la privacitat. La informació personal és accessible només a les persones que hi tenen accés, per exemple un informe mèdic, les proves per un judici, etc. És també un principi ètic associat a professions (per exemple, medicina, dret, religió, psicologia professional, i el periodisme); en aquests casos, es parla de secret professional. El sector mèdic és un dels més sensibles a la confidencialitat, ja que l’estat de salut dels pacients entra dins la privacitat més absoluta.

Cas 1. La setmana passada vaig veure una de les teves pacients
– Sí?
– Sí, la senyora Piula. Ja saps què li passa?
– No, i prefereixo que no me’n parlis.
– I això!, per què?
– Si t’ha vingut a veure’t a tu, no cal que m’ho expliquis.
– Eeeh!, evidentment, però entre col·legues es pot discutir un cas!

Cas 2. Una senyora s’acosta al metge i li pregunta:
-Escolti, què li passa a la meva germana?
-Perdoni- respon el metge -això no li puc dir, pregunti-ho a la seva germana.
-Oh – respon la senyora- no m’ho dirà pas!
-Pot comprendre- respon el metge -que jo tampoc.

Cas 3. L’ administrativa pregunta per telèfon… “Com diu? Maria Oms Pérez?… Què li passa?… Bé, si és per una recepta no és urgent…” Tots els pacients de la sala d’espera saben que la Sra. Maria necessita una recepta.

Reflexió:

  • Què tenen en comú aquests tres casos?
  • Quina diferència d’estil trobes a cadascun?
  • Quines altres professions, a parer teu, haurien de tenir cura amb la confidencialitat?