Drets polítics i civils

Els Drets civils i polítics són els que corresponen al ciutadà en tant  que membre que participa directament o a través dels seus representants en una societat. El terme drets civils indica l’associació entre un seguit de drets i la noció de ciutadania. El terme drets polítics es refereix a poder dur a terme accions com: anar a votar, afiliar-se a un partit polític, ser triat per a un càrrec electe, formar part d’un govern, o liderar una consulta popular. Tots aquests drets parteixen del valor de la llibertat de la persona i s’orienten cap a la seva protecció i potenciació com a ciutadà actiu i implicat en la comunitat.
Avui, la major part de les societats occidentals pressuposen que tothom té aquests drets i llibertats, que són profundament valorats, perquè s’associen amb el concepte modern de democràcia, però la noció de ciutadania, guanyada en néixer, pot dependre del lloc on la persona es trobi, i si un individu es trasllada a un altre país, la quantitat de drets com a ciutadà que li seran garantits dependrà de la seva situació i de les lleis on estigui residint li garanteixi.

Enunciat dels drets

Article 13

  • Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat.
  • Tota persona té dret a sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 14

  • En cas de persecució, tota persona té dret a cercar refugi en altres països i a beneficiar-se’n.
  • Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides.

Article 15

  • Tota persona té dret a una nacionalitat.
  • Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.

Article 16

  • Els ésser humans i les dones, a partir de l’edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i després la seva dissolució.
  • Només es realitzarà el casament amb el consentiment  lliure i ple dels futurs esposos.
  • La família és l’element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l’Estat.

Article 20

  • Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d’associació pacífiques.
  • Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.

Article 21

  • Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement elegits.
  • Tota persona té dret, en condicions d’igualtat, a accedir a les funcions públiques del seu país.
  • La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat de l’Estat; aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.

Article 28

  • Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius.

CONCEPTES COMUNS

PARTICIPACIÓ / DIÀLEG / PAÍS-NACIÓ-ESTAT

PARTICIPACIÓ

Participar vol dir opinar, proposar, criticar…, però també implicar-se, ser-hi, formar part activa de la comunitat. Participar significa vincular-se,  sentir-se corresponsable, ser part d’un grup que es mou  per relacions de cooperació o de competició de vegades, però que es troba dins un cos social. Participar és integrar-se, defugir les actituds aïllades, solitàries i, de vegades, insolidàries. Quan participem, ens sentim part d’un tot, ens sabem lligats a un grup, a un col·lectiu i, per tant, ens trobem menys sols, menys febles.

a. Relacionar

  • Quina relació hi ha  entre aquestes paraules?
  • Col·laboració
  • Cooperació
  • Contribució
  • Coparticipació
  • Compartir

 b. Quin sentit té el diàleg?

Quines d’aquestes frases donen sentit al diàleg com a forma de participació:

  1. Completar les teves idees pròpies a partir de les dels altres.
  2. Les opinions pròpies resulten ser més riques i fèrtils.
  3. Parlant amb altri es perd molt el temps.
  4. Cada opinió té molts matisos i el diàleg ha d’ajudar a aclarir-nos perquè permet desfer les ambigüitats.
  5. A mi m’agrada dialogar, especialment quan em deixen parlar a mi.
  6. Després de parlar una bona estona em quedo amb les meves idees.
  7. Incorporo moltes idees dels i les altres.
  8. M’agrada dialogar però no escoltar en Pepe, perquè ja saps el que dirà.
  9. Solament m’agrada dialogar quan dubto d’alguna cosa.
  10. Quan més segur/segura estàs d’alguna cosa, és quan ho hauries de contrastar.
  11. Descobreixes els amics/les amigues en el diàleg.
  12. En un diàleg pots acabar barallant-te.

c. Com dialogar?

Una de les formes de participació és el diàleg. Quan dues o més persones intercanvien les seves idees i parers, per arribar a un consens i a superar les particularitats, cal aprendre a superar la pròpia visió i proposar-nos a trobar junts/juntes la veritat.

Alguns aspectes bàsics del diàleg:

  1. En un diàleg habitual, totes les persones tenen les seves raons per a justificar les seves conductes i opinions.
  2. Que no estiguis d’acord amb algú no significa que no tinguis raó ni que la tinguis. Significa simplement que dues persones no estan d’acord.
  3. Cal estar convençut/convençuda que “afluixar”, en definitiva, no és signe de debilitat, sinó d’intel·ligència.
  4. Si al final d’un diàleg t’adones que no tenies raó, no desesperis, pregunta’t què has après.
  5. La tolerància i la seva cosina germana, la paciència, són les millors virtuts d’un bon conversador/d’una bona conservadora i un mitjà excel·lent per solucionar conflictes.
  6. Atacar l’altre/altra, escridassar-lo, insultar-lo, no és cap argument definitiu ni serveix per res. A tot estirar, demostra la debilitat dels teus arguments.
  7. Comença les teves intervencions dient: Jo crec, em sembla, penso, diria, i evita les frases taxatives com “les coses són així”.
  8. Intenta no negar de forma radical les opinions dels i les altres. Comença les teves respostes d’aquesta manera: “El teu punt de vista està ben plantejat, però jo crec…” ; o bé “Potser tinguis raó, però opino que…”.
  9. No et deixis endur per la passió i aprèn a escoltar amb atenció el que diuen els i les altres. El teu silenci t’ajudarà a comprendre els i les altres.
  10. Una mica d’humor en qualsevol conversa aplana dificultats i almenys alegra i tranquil·litza els ànims.

S’organitza la classe per parelles. Cada parella ha de resumir els punts del decàleg en una frase breu, de forma directa o metafòrica a l’estil d’una sentència, eslògan o lema. Per exemple: « Insultar no és raonar»

d. Sobre les normes del diàleg

  1. S’organitza un diàleg sobre un tema d’actualitat política o un conflicte d’interès general. Es divideix la classe per la meitat, en dos grups. Un grup porta a terme el diàleg i l’altre fa de grup de control. Cada membre del grup de control observa un membre del grup que dialoga. El grup de control va anotant en un paper les intervencions del membre que observa, fixant-se especialment en les ocasions en les quals segueix o contradiu algun dels punts del decàleg dequi conversa democràticament. Al cap de 5 minuts es canvien els papers. Al final es comparteixen les observacions.
  2. S’organitza la classe per parelles. Cada parella escull un punt del decàleg i escriu una petita conversa en la qual no es respecti el punt escollit. A continuació cada parella llegeix en veu alta el seu text i la resta de la classe ha d’endevinar de quin punt es tracta.

PAÍS – NACIÓ – ESTAT

Aquests termes són complexos, perquè tot i tenir darrere una realitat objectiva, sovint es fonen i confonen o se’ls usa de manera esbiaixada.

ESTAT

És una entitat formada per:

  • Un poder polític: una forma de govern (república, monarquia… ), unes institucions polítiques (parlament, poders delegats…) que posseeixen l’autoritat per establir les normes que regulen una societat, tenint sobirania interna i externa sobre un territori definit i unes lleis.
  • Un territori, amb unes fronteres ben definides i excloents dels altres estats.
  • Una població, considerada com a “ciutadans/ciutadanes de tal estat”.

L’Estat inclou el control d’institucions tals com les forces armades, administració pública, els tribunals i la policia.[

NACIÓ 

El terme nació té dues accepcions, una política i una altra de cultural: la nació com a entitat política és el subjecte polític en el qual resideix el poder constituent d’un Estat; la nació com a entitat és un concepte socioideològic més subjectiu i ambigu que l’anterior, pot definir-se com una comunitat humana amb certes característiques culturals comunes a les quals se’ls dota d’un sentit eticopolític. La paraula nació s’empra en la vida quotidiana amb múltiples significats: estat, país, territori, etc.

Espanya com a Estat està format per diverses nacionalitats històriques o nacionalitats, que són les comunitats autònomes amb una identitat col·lectiva, lingüística o cultural diferenciada, amb estatuts autonòmics.
Si bé la majoria de nacions s’identifiquen amb un territori, aquest no ha d’existir necessàriament. La nació no té fronteres excloents, sinó zones de transició o de contacte entre nacions. La Franja, zona entre Catalunya i Aragó, o els dos vessants dels Pirineus – avui territori espanyol i francès – són exemples de zones de transició entre llengües i cultures.

Quan una determinada cultura o poble es pot definir com a nació? Cal fer referència a l’entitat cultural i lingüística. Però no podem oblidar que la nació és una creació històrica, i haurem d’acudir necessàriament a la voluntat de la gent d’identificar-se amb aquesta cultura. En definitiva, el sentiment, la voluntat d’ésser nació és un factor determinant de la seva existència.

Avui dia perquè un grup humà pugui ser considerat nacional cal que compleixi tres condicions bàsiques formades al llarg del temps:

  • Que aquesta comunitat de persones habiti en un espai geogràfic concret i ben delimitat.
  • Que tingui unes diferències o senyals d’identitat (com ara la llengua), algunes tradicions i lleis, algun element físic (una muntanya o un paisatge determinats, per exemple) que es puguin considerar emblemàtics i, fins i tot, certes maneres de ser col·lectives marcades per una cultura comuna.
  • Que hi hagi una consciència de grup, també anomenada consciència nacional, en el sentit de posseir el sentiment i la voluntat de pertànyer a un grup de persones, a una col·lectivitat concreta.

PAÍS 

És una paraula més genèrica. No oblidem que el concepte de país és una creació de la geografia. Assimilable al concepte ampli de paisatge, es defineix país com el conjunt d’espais geogràfics que tenen una determinada entitat.

Així el concepte país és aplicable a moltes realitats d’àmbit geogràfic: França és un país com també ho són per exemple el país Basc, Còrsega o els països de l’àrea mediterrània (no identificables exactament amb els estats de l’àrea mediterrània). De la mateixa manera, es pot parlar de països rics i pobres.

Clarificar 

País Nació Estat Altres
a) Parlant de Escòcia        
b) Parlant d’Anglaterra        
c) Parlant de Gran Bretanya        
d) Parlant d’Andalusia        
e) Parlant de Galícia        
f) Parlant d’Itàlia        
g) Parlant del Magreb        
h) Parlant dels Kurds        
i) Parlant del …..