Literatura

Vaig guardar silenci
de Martin Niemöller

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,
Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,
Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,
Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,
Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que pogués protestar.

Reflexió:

Quan hi ha situacions d’injustícia, el silenci de la majoria sembla donar raó als poders.

  • Podries continuar amb una estrofa més el poema de Niemöler adaptant-lo a la teva situació personal?

 

L’exiliat
de Miquel Martí i Pol

Així que pugui tornaré, germans,
perquè de fet us enyoro.
Ara visc a l’exili i tafanejo
tots els llibres.
No pot ser que el camí
s’hagi esborrat per sempre.
És dur de viure sol
i sempre em dic
que no hem de pensar en la mort,
que no hem  de voler pensar en la mort,
per tal que mai no arribem a disfressar-nos
amb un hàbit de discreta resignació.
L’esperança és el do dels qui sofreixen.

Reflexió:

  • Quins són els pensaments que expressa aquest poema?
  • Quins són els sentiments que expressa?
  • Com deu sentir-se una persona que ha de viure lluny de la seva pàtria?