Mirada violeta

Migracions femenines indocumentades

Si el risc i la vulnerabilitat estructural caracteritzen els moviments migratoris en general -principalment quan es realitza de forma indocumentada-, aquesta situació s’agreuja de manera excepcional en el cas de les dones, ja que els atacs i abusos que pateixen es dirigeixen habitualment contra la seva sexualitat, agredint la seva integritat física, psíquica i emocional.

Durant el viatge les dones que decideixen migrar estan exposades a riscos i obstacles específics lligats a la seva condició de dones que les situa en una posició especialment fràgil i les fa víctimes d’abusos, robatoris, violacions i explotació sexual, entre moltes formes de violència. L’encreuament de fronteres entre països es converteix, per tant, en una realitat d’alt risc per a les dones en trànsit.

Els riscos del trajecte – Fronteres sense drets

El primer pas per gaudir de la protecció d’asil és arribar a un país segur. Això significa sortir del propi, transitar entre fronteres militaritzades, superar tràmits discriminatoris o sobreviure al desert, al mar i als filats. Aconseguir-ho avui dia és guanyar un pols a tota una unió de països que ha invertit quantitats desproporcionades de recursos humans i materials a posar en pràctica una política destinada a impedir que les persones puguin sortir dels seus països d’origen. I si en surten, que es quedin en el trànsit. I si arriben, que hi siguin retornades. (…)

Per aquelles persones que aconsegueixen arribar a les fronteres europees, els obstacles, els murs i les violacions de Drets Humans es multipliquen.

En el trajecte s’estableix un joc d’oferta i demanda on les guerres i la pobresa contínua fa que els preus de la fugida pugin. El suposat «efecte crida» no es sinó «efecte empenta» per conflictes sense solució a curt termini. Les gomones -llanxes tipus zodiac- que fan servir les màfies són cada vegada més inestables i van més sobrecarregades per maximitzar el benefici. Les omplen de gent de matinada, entre cops dels mafiosos, amb la indicació que es dirigeixin cap a les llums que es veuen en alta mar.

Quan després de quatre o cinc hores de navegació se’ls acaba el combustible, només els queda trucar pel telèfon satèl·lit lliurat pels traficants i confiar que el rescat arribi abans que l’embarcació s’enfonsi.

Conflictes bèl·lics

La violència sexual i l’esclavitud de nenes i dones, com una de les armes de guerra més esteses als conflictes bèl·lics. Centenars de milers de dones i de nenes són reclutades, esclavitzades, comprades, venudes i revenudes, nenes i dones que en paguen un terrible tribut personal; elles simbolitzen l’opressió de les dones perquè són cosificades, apropiades, usades i danyades: el cos de les nenes i dones com a objecte d’ús, plaer i destrucció, un botí de guerra, el lloc  al qual es traslladen els conflictes armats.
D’altra banda, l’ esclavitud i la violència sexual té un dimensió col·lectiva molt important perquè és un instrument de terror col·lectiu, mitjançant la seva utilització es pretén humiliar a tota la comunitat enemiga i no només a la dona, els cossos de les dones es converteixen en transmissors de missatges d’humiliació, control i poder.
Tanmateix, és important no considerar aquest tipus de violència como un fenomen que sorgeix en contextos de violència organitzada, sinó identificar els vincles amb l’exercici de les violències contra les nenes i dones en temps de pau.

Alguns fragments adaptats de La invisibilitat de les dones refugiades

Asil de les dones

Cal tenir en compte que el gènere és en ell mateix un motiu pel qual demanar asil. Són moltes les vulneracions dels drets humans de les dones que poden ser motiu per concedir-los protecció internacional: la violència masclista, tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual, la mutilació genital femenina, els crims d’honor o el matrimoni forçós només en són alguns exemples. Les dones formen part d’un grup social i, per tant, el fet de ser dona pot ser motiu suficient per demanar asil. Tot i això, són molt pocs els casos d’asil per motius de gènere que són reconeguts.

Reflexió:

  • Són molt coneguts casos de petició d’asil per motiu de gènere, però poques vegades es reconeix. Per què?
  • Quins motius específics poden tenir les dones per demanar asil?