UN CONTE PER APRENDRE L’AUTOCONTROL

Us deixo amb un conte que he titulat: la pedra màgica.

El  protagonista es diu Martí i és un nen molt impulsiu. Aquesta característica li comporta problemes de relació amb els seus companys d’escola i la mestra li proposa una solució que, en el conte, dóna resultat.

Diu així:

El Martí anava a l’escola i aprenia moltes coses. Era un nen alegre i el que més li agradava era jugar al pati. Jugava al sorral amb les pales, els rasclets, les galledes i… tirava sorra sense mirar on queia.

Era un bon nen, però a vegades no podia controlar els seus impulsos. A més, últimament havia après a dir paraulotes, aquestes paraules tan lletges… Aviat es va adonar que quan tirava sorra enlaire, els altres infants s’enfadaven. Quan donava empentes fortes, ploraven. Quan deia una paraulota, els nens li ho deien a la mestra i llavors no podia jugar perquè havia de parlar amb la mestra i els companys.

Un dia, el Martí estava trist, assegut al banc de l’escola. La mestra s’hi va acostar i li va preguntar què li passava. Ell va respondre: «La meva amiga Clara està enfadada amb mi perquè diu que li tiro sorra, dono empentes i dic paraulotes… Crec que és veritat i ara no sé què puc fer…».

La mestra va agafar una pedra del pati i la va donar al Martí. Li va dir: «És un regal que et faig. Te la posaràs a la butxaca cada dia quan entris a l’escola i la tornaràs a deixar al lloc que tu triaràs quan marxis. Quan sentis que tens ganes de donar empentes o tirar la sorra enlaire, l’acariciaràs i et diràs a tu mateix, en veu interior: M’agrada que els nens i nenes juguin amb mi contents.»

El Martí va acariciar la pedra i va dir: «M’agrada aquest regal, és una pedra màgica, oi? Crec que m’ajudarà. En comptes de donar empentes per trobar un lloc, preguntaré si em deixen posar on vull. Si em surt de dir alguna paraulota, la canviaré i diré una paraula dolça i bonica. I al sorral faré pastissos, castells, forats i muntanyes per fer córrer els cotxes en lloc de tirar la sorra enlaire.»

El Martí va veure com en pocs dies tots els nens i nenes de l’escola volien jugar amb ell perquè era un noi amb moltes idees i sempre proposava jocs ben divertits. Les paraules i el regal màgic de la mestra li havien estat un gran remei. El Martí va pensar que els problemes es poden arreglar pensant i triant una bona solució.

M.Teresa Abellán Pérez

La estratègia de les pedres a les butxaques la vaig fer servir amb un alumne que tenia molts problemes al pati amb els nens i les nenes de l’escola. A ell li va anar força bé.

Aplicant la creativitat, les pedres podrien ser un altre objecte; una joguina petita a la butxaca, una bola de cotó per anar tocant,….

M. Teresa Abellan Pérez

Quant a M. Teresa Abellan Pérez

Sóc mare, mestra d'educació especial, psicopedagoga i formadora en educació emocional; per mestres, infants i famílies. Des de fa molt de temps m'entusiasma, investigo i aprenc sobre temes socioemocionals. Crec imprescindible treballar l'educació emocional per a formar persones humanes, íntegres i amb habilitats socials suficients per afrontar els reptes socials i viure una vida plena. La meva altra gran afició: córrer i caminar per la muntanya.
Aquest article ha estat publicat en 2. GENERAL, Conte: la pedra màgica, Un conte per aprendre l'autocontrol. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a UN CONTE PER APRENDRE L’AUTOCONTROL

  1. M Dolors diu:

    Hola M Teresa,
    Sóc mestra d’EI i m’agradaria treballar el conte “La pedra màgica” en un taller internivells que fem sobre “contes i emocions”. No tindries pas algunes imatges perquè sigui més motivador?
    Moltes gràcies per compartir tot el material.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *