Estat de la qüestió

Infància en moviment

Els infants que han de migrar i arriben a Catalunya són sovint considerats primer com a estrangers abans de ser tractats com a infants. Tot i que l’atenció oportuna d’aquests nens i nenes requereix d’intervencions que tin­guin en compte la duresa de la realitat que han viscut i que els ajudin des de la resiliència, amb un acompanyament i suport oportuns, s’observa una manca sistemàtica de disponibilitat de recursos adaptats a les seves parti­culars necessitats.

Menors estrangers no acompanyats (MENA): l’any 2016 varen ar­ribar un total de 684 menors no acompanyats a Catalunya, i fins al desembre de 2017 n’havien arribat 1489, xifra que denota l’augment considerable d’arri­bada d’aquests noies i noies. Són múltiples els reptes pendents: que la primera recepció la realitza el Ministeri Fiscal, la pràctica de les proves dubtoses de determinació de l’edat, les estades en el centre d’acolliment més llargues del temps legalment previst, la concessió de l’autorització de residència fins arribar a la majoria d’edat només una vegada han trans­corregut els 9 mesos establerts per llei i l’atorgament de l’autorització de treball només quan són majors d’edat (discriminant-los respecte dels ado­lescents espanyols), així com els escapoliments i l’alta mobilitat d’aquests adolescents.

Refugiats: els infants que fugen de guerres i persecucions tenen dret a ser protegits. Durant l’any 2017, 82 nens i nenes han arribat a Catalunya a través dels mecanismes de reubicació i reassentament. Més concre­tament, 47 infants del Líban i de Turquia han estat reassentats, i 35 han estat reubicats de Grècia i Itàlia.

Font: Save the children

Reflexió:

  • Les dades sobre menors no acompanyats
  • Infants amb la família, de vegades sols. Quina diferència hi ha entre les dues situacions?
  • Quins elements de risc es donen en les dues situacions?