Activitats

MIRAR

Alt

Alt

Alt

Alt

Reflexió:

  • Què ens diuen aquestes imatges sobre la discriminació?
  • Podries improvisar un muntatge fotogràfic que expressés el concepte d’igualtat?

ESCOLTAR

Cançó

Tots els infants

Tots els infants del nostre món,
negres i blancs, de tots colors,
tenim uns drets i hem de lluitar
per procurar que tots siguem
ben feliços, de debò;
sense fer cap distinció.
Que poguem riure i jugar,
estimar i ser estimats.

Lletra i música de Rah-mon Roma
La podeu escoltar aquí

Reflexió:

  • Tots els infants vol dir cadascun dels infants?
  • Tots els infants vol dir que no hi ha excepcions?
  • Dir tots els infants és el mateix que dir “Els infants”?
  • Dir tots els infants és el mateix que dir “tots els nens i nenes”
  • De quantes altres maneres es pot dir: Tots els infants?
  • Què significa “Tots els infants del nostre món,…. tenim uns drets?
  • Hi ha infants d’altres mons que no són el nostre que no tenen drets?
  • Com podem lluitar els infants per procurar ser feliços?
  • Quines distincions se t’acudeixen que  no hàgim de fer, o que hàgim de superar?
  • Quina relació té la cançó amb el segon principi dels Drets dels infants?

 

Música clàssica

Schuman, Kinderszenen, Op. 15.  (1838) Escenes de nens.

Conjunt de 13 peces per piano.

Es el primer compositor que escriu una selecció d’aquest estil pensada para ser fàcil d’interpretar i d’escoltar.

  1. De països i gents estranyes. Evoca els records d’un viatger que explica una història.
  2. Curiosa història. Recull la màgia de qui està escoltant un conte o un relat.
  3. La gallineta cega (el joc d’amagar). Els infants corren a amagar-se.
  4. Nen resant. Crea l’atmosfera d’un  moment d’oració o recolliment.
  5. Felicitat. Reprodueix la felicitat o plaer d’un infant.
  6. Esdeveniment important. Amb acords solemnes vol significar l’emoció davant d’un fet o notícia important.
  7. Somnolència. Segurament és el fragment més conegut i ens situa en el somieg fantasiós que tenim abans d’agafar el son.
  8. Prop de la llar. Descriu el badar davant d’una llar encesa i la contemplació del foc.
  9. Jenet sobre cavall de fusta. Reprodueix el ritme d’ un cavall, de forma sincopada.
  10. Quasi massa seriós. Amb clau còmica descriu un infant “seriós” o molt formal.
  11. Espantant. Ens porta al regne de la por i del suspens.
  12. Infant adormint-se. Mostra la placidesa del moment de trànsit entre la vigília i la son.
  13. Parla el poeta. Fantasia plena de senzillesa i refinament alhora.

Qüestions:

  • Escoltar amb atenció algunes d’aquestes peces i pensar si alguna de les 13 melodies podrien il·lustrar el sentit del dret que hem enunciat.
  • Escoltar atentament la peça número 5 i preguntar si es alegre o trista, quin tipus de sentiments provoca. Es pot contrastar amb la peça número 7. Quan l’alumnat  hagi tret les seves pròpies conclusions, podem explicar com les va titular el compositor. Podem contrastar opinions sobre si estem o no d’acord amb aquest títol i si coincidim o no amb l’autor.
  • Preguntar-se si hi ha algun fragment que serveixi com a fons per contemplar el quadre de l’inici

 

LLEGIR

Relat: La pedra blanca

Les ones del mar van arrossegar la pedra blanca a aquesta platja. Era una pedra molt bonica, blanca i lluent. Quan va clarejar, va descobrir que estava en un entorn fosc, envoltat de grans pedres negres, però no li va importar gaire.
Estava feliç, deixant-se acaronar per les ones del mar, quan va escoltar a la seva esquena:
-Què fa aquesta aquí?
La pedra blanca es va girar i va veure allà una gran pedra negra que la mirava molt enfadada.
-Es pot saber què fas a la nostra illa? Aquí no hi ha lloc per a pedres com tu. -Li va dir.
-Que no ho veus? -Li va dir assenyalant al seu voltant.
I va observar com totes les altres pedres assentien i la miraven amb cara de pocs amics.
-Què us molesta que estigui aquí? -va dir, amb valor, -No us he fet cap mal.
-No et volem aquí! És que no ho entens? Fora! -van cridar, amenaçant-la.
A prop d’allà el volcà de l’illa, que ho estava presenciant tot, va bramar amb força:
-Jo sóc el vostre pare! Mai no us he ensenyat això!
-Que potser penseu que per ser de color diferent no sent com vosaltres? -continuà, enutjat per l’actitud dels seus fills.
-Entre vosaltres hi ha pedres grans, grosses, petites, fines, amb arestes i rodones. Per què no hi pot haver pedres blanques?
Les pedres negres, pensatives, es van anar allunyant per diferents indrets de l’illa per reflexionar.
Aquesta mateixa tarda, el volcà va llençar pedres noves pel seu cràter, i les nounades, de seguida van començar a jugar amb la pedra blanca sense importar el seu color.
En veure allò, les pedres negres es van adonar que no havien vist en la seva vida una pedrablanca i, simplement, la van repudiar per ser diferent d’elles. Pesarosas per la seva actitud, es van acostar a demanar-li perdó.

Reflexió:

  • Com va arribar la pedra blanca fins a la platja?
  • En què era diferent aquesta pedra de les altres del seu voltant?
  • Per què miraven enfadades les pedres negres a la blanca?
  • Què els va dir el volcà a les pedres negres?
  • Les pedres nounades van voler jugar amb la pedra blanca?
  • Per què van demanar perdó les pedres negres a la blanca?
  • Quin d’aquest temes creus que tracta el conte?
    de pedres       de maltractament       de solitud
    de tristesa       de discriminació       de rebuig
    de violència    de mala sort             …………….
  • Ho pots explicar?

 

Pla de  diàleg: Diferent

  • En algun cas, quan has vist alguna cosa diferent, has pensat que era lletja,  horrorosa, repel·lent?
  • En algun cas, quan has tastat alguna cosa diferent, has pensat que era estranya, anormal, caducada?
  • En algun cas, quan has sentit alguna música diferent, has pensat que era espantosa, arítmica, dissonant, etc.?
  • En algun cas, quan has vist alguna cosa diferent, has pensat que era curiosa, sorprenent, nova, admirable?
  • En algun cas, quan has tastat alguna cosa diferent, has pensat que era especial, distinta, original?
  • En algun cas, quan has sentit alguna música diferent, has pensat que era interessant, emocionant, etc.?
  • Quina conclusió treus de les teves pròpies respostes?
  • (Aquest pla de discussió té com a objectiu fer-los adonar que sovint una cosa nova, diferent, desconeguda i insòlita motiva l’exclusió i el rebuig)

 

Poema

Tinc un somni
que és lluitar pels drets de la gent.
Tinc un somni
que és fer nostre entorn net i verd.
Tinc un somni
que és que els infants tinguin una bona educació
Tinc un somni
que és volar lliure com un ocell.
Tinc un somni
que és tenir amics de totes les races.
Tinc un somni
Que és que hi hagi pau la món
Tinc un somni
Que és que no hi hagi guerra enlloc
Tinc un somni
Que és posar fi a la pobresa mundial
Tinc un somni
Tinc molts somnis…
Vull que tots els somnis es facin realitat.
Però, com?
Marxem endavant agafant-nos les mans,
Ajudant-nos els uns als altres,
Perquè el somnis de tothom
Es facin realitat!!!

Urjana Shrestha, 18  anys. Nepal  (Font: Lluita pels teus  drets. Baula)


Reflexió:

  • Perquè creus que es parla de somnis?
  • Creus que els somnis de vegades es fan realitat?
  • Quins dels somnis anunciats comparteixes amb l’autora?
  • Quin altre element hi afegiries?
  • Pots fer un poema, imitant aquest, que inclogui els teus somnis?

 

CURTMETRATGE

Experiment Mèxic


Campaña “Racismo en México”

L’objectiu de l’experiment és fer reflexionar sobre els prejudicis i els comportaments racistes. Es tracta d’un treball d’investigació amb nens i nenes mexicans/es, copiant un experiment que van preparar Kenneth i Mamei Clark entre els anys trenta i quaranta als Estats Units i que s’ha dut a terme en diversos països del món. Durada:3’

Reflexió:

  • Què et suggereix aquest experiment?
  • Com ets sens a mesura que van intervenint els infants?
  • Perquè creus que opinen així?
  • T’identifiques amb alguna resposta?
  • Com t’expliques que opinin sense cap base?
  • Quines estratègies se t’acudeixen per canviar aquestes opinions?
  • Com creus que es pot resoldre aquesta situació de discriminació injustificada