Literatura

ARA, MIQUEL
de Miquel Martí Pol

Ara, Miquel,
torna a ser el temps
de fil gruixut i les paraules dures.
Escasseja el diner
i ja és sabut que els poderosos
-planye’ls, Miquel!-
només poden permetre’s
certes efusions sentimentals
amb la butxaca plena.
A coll-i-be dels pobres
alternen xurriaca i caramel
segons el vent que bufa;
però no descavalquen mai.
Miquel, recorda-ho:
únicament pegant sacsades
tots plegats,
ens els traurem de sobre.
Les canyes
només es tornen llances
si hom les empunya amb esperit de lluita.
Miquel, aquest llevant
fa molt de temps que dura
i el terra és xop
i se’ns podreix la sola
de les sabates.
¿No trobes que ja és hora
de treure els peus del fang
i espolsar-se el clatell
i fer bugada?

 

Reflexió:

  • Qui parla i de qui parla el poema?
  • En qu`w consisteix segons el teu paper “treure els peus del fang i espolsar-se el clatell i fer bugada?”