Mirada no violenta

a. Distorsió informativa

Dos jocs per adonar-nos com es distorsiona la informació, fins i tot sense voler.

  • Per completar aquesta experiència que consisteix a adonar-se com és difícil ser objectiu, ja que en passar de l’un a l’altre no hi ha manera que la informació es mantingui “objectiva”, procurarem donar una notícia en veu baixa, d’orella a orella a un nen i aquest l’ha de passar al següent. Al final caldrà comparar la relació entre l’última versió, després de 15 o 20 intermediaris, i l’original. Per a més seguretat es pot llegir la primera i així no hi haurà dubte sobre la versió de partida o original
  • Per parelles ens expliquem una cosa personal, una anècdota, una característica, una vivència que no ens importi que els altres sàpiguen, però que ha de ser una mica meva. Cada membre de la parella escolta a l’altre amb atenció, després cadascú explicarà a la resta de la classe el que li ha dit l’altre procurant no tergiversar la informació rebuda.

Després, al final els que s’hagin sentit “manipulats” han d’explicar en quin sentit s’ha falsejat o s’ha distorsionat la versió que ells havien donat.

Sobre aquests dos jocs es pot reflexionar com funcionen les notícies.

Reflexió:

  • Ha arribat la mateixa informació que havia donat el primer?
  • Què ha passat?
  • Quantes distorsions hi ha?
  • Qui són els responsables de la distorsió?
  • Com ha de reaccionar el qui sent la primera persona i la darrera?

b. Els diaris i altres mitjans

Porteu a classe diversos diaris del dia i comparar:

  • Analitzeu la primera pàgina de dos diaris diferents comparant, per exemple, la foto que s’ha escollit per a la portada del diari.
  • Busqueu la mateixa notícia en dos diaris diferents.

Aquest exercici es pot fer també amb dos noticiaris de TV o de ràdio, etc.
Si hem tingut la precaució de gravar una notícia el dia anterior en un telenotícies, podem comparar el tractament de la televisió i el del diari.

Reflexió:

  • Què ressalten els titulars?
  • Quina foto hi ha de portada?
  • La informació coincideix?

Confeccionar una noticia:

Provar com es confecciona una notícia en mitjans diferents. Pensem en una informació interessant sobre algun aspecte de la classe. Com seria la mateixa notícia si la donéssim per ràdio, per TV, la  imprimíssim en un diari o la reproduíssim en un mural. Es pot provar a partir de 4 grups i comparar les diferències.


c. Paraules feridores

La llibertat d’expressió es restringeix específicament quan atempta contra els  drets o la reputació dels altres.  Quins límits han d’imposar-se al que podem dir sobre els nostres pensaments i creences?  Hem de dir sempre el que vulguem?

Activitat: 

S’aconsella que el professorat procedeixi amb tacte en plantejar l’activitat següent. Es tracta que distribueixi a tots fulls de paper perquè hi escriguin comentaris feridors que hagin escoltat a l’escola, cadascun en un paper distint fins a cinc, com a màxim.

Mentrestant es penjaran a dues parets oposades de l’aula uns cartells que diguin: “broma/joc” i  “molt feridor/degradant”.  El o la docent recull els papers i els llegeix i sense  ordre els retorna perquè l’alumnat posi cada expressió en el lloc que en la seva opinió li correspongui en els dos cartells.

A continuació es demana que estudiïn en silenci el que hi ha a la paret. Normalment, les mateixes paraules apareixeran diverses vegades i gairebé sempre es classificaran en categories distintes.

Reflexió:

• Quines conclusions poden extreure’s de les paraules ofensives d’aquestes categories?
• Per què hi ha persones que han trobat una paraula molt feridora i unes altres opinaven que era graciosa?
• Hi ha paraules només per a les noies? Només per als nois?
• S’ ha de permetre a la gent dir coses així?
• Què cal fer si això passa?
• Estan obligats els professors a impedir els insults agressius a l’escola?
• Estan obligats els alumnes a no usar-los? En cas afirmatiu, per què?
• Què podem fer en la nostra comunitat per a posar fi als insults?
• Per què és important?