Grans temes

ARRESTAR O DETENIR

Sovint aquests dos termes es confonen i és perquè tenen en comú el fet que la policia o l’autoritat competent reté algú en contra de la seva voluntat. En dret processal, arrestar i detenir són dos conceptes diferenciats: detenir és el terme d’ús més general i arrestar és una forma específica de detenció. Tot i això, en contextos no especialitzats i periodístics és molt habitual considerar-los sinònims (tret de fórmules específiques, com ara l’arrest domiciliari). És detenció quan la persona retinguda és considerada sospitosa d’un delicte i, per tant, d’haver infringit la llei. No es pot detenir algú si no hi ha bones raons, cal que el motiu de sospita sigui raonable. La detenció dura un període breu de temps, després del qual la persona s’ha de deixar anar o s’ha d’arrestar. L’arrest es porta a terme quan una persona és acusada i les seves llibertats són revocades. Per arrestar algú, la policia ha de presentar evidències suficients. Després de ser arrestada la persona, és acusada formalment i retinguda fins que un judici determini si l’evidència per acusar-la és o no suficient.

a. Molta ambigüitat

Fixem-nos que els termes que defineixen les dues accions són molt interpretables:

  • Algú és considerat sospitós. Qui ho considera? Qui decideix que hi ha sospita?
  • Calen bones raons per detenir algú.  Què les fa bones? Quan són suficients les raons?
  • La sospita ha de ser raonable. Qui decideix si és raonable o no?
  • Calen evidències suficients. Qui les considera suficients o insuficients?

b. Com encaixen?

Decidiu quin és el concepte (arrest o detenció)  que encaixa millor amb el context que dona la frase:

  • Fou un …….. domiciliari.
  • Han ……..  un sospitós pel robatori de la farmàcia.
  • La policia va  ……  el presumpte autor de l’assassinat.
  • Després de ……. va acabar a la presó.
  • Van ……. el sospitós principal.
  • Van aconseguir ……..  els membres del grup violent.
    Al cap d’uns minuts, es va aconseguir ……..  la infractora.

 

EXILI  

L’exili és el fet d’abandonar, voluntàriament o per força, el territori que hom identifica com el seu país. Generalment obeeix a motivacions polítiques, i es pot entendre com una forma de càstig.  El terme també s’empra quan un grup humà (sovint grups ètnics o nacionals) abandona el territori que identifica com a propi, situació a la qual hom també pot referir-s’hi amb els termes “diàspora” i “refugiats”, depenent del cas.

Diàspora
S’entén com “el moviment, migració o dispersió d’un poble lluny del seu establiment o territori ancestral”, poble dispersat per qualsevol causa a més d’una localització. La més coneguda és la dels jueus.

Música per la diàspora

  • La banda de punk rock Rise Against va titular “Diaspora” una de les cançons de l’àlbum The Sufferer & the Witness, però més tard el va canviar per “Prayer of the Refugee”.
  • El grup de rock experimental PINKNOISE va llançar un disc el 2010 titulat The Dance Of The Diaspora, expressant musicalment i demogràfica l’actual diàspora índia.
  • La banda de post-metal progressiu Irepress va titular “Diaspora” una de les cançons de l’album Sol Eye Sea I. La cançó va ser el primer tema de l’àlbum i és un dels més populars.

 

ARBITRÀRIAMENT

Àrbitre és el nom que donem al subjecte respectable que té com a feina fer complir les regles del joc. Arbitrari, en canvi, és un terme pejoratiu. Actuar arbitràriament pot implicar que algú es mou pel caprici, per les seves opinions o tendències sense tenir en compte les lleis. Per tant, arbitrari significa que la decisió depèn del que convé a qui mana.

a. Àrbitre

• Què és un àrbitre?
• Quina funció fa?
• Decideix el que vol i per què ho vol?
• En què es basa per assenyalar una falta?
• Si un àrbitre prescindís del reglament, què passaria?

b. Pla de diàleg: Arbitràriament

  • Què significa, en el context de l’article, “arbitràriament”?
  • Les detencions arbitràries es produeixen sempre al marge de la llei?
  • Pot ser que de vegades les mateixes lleis emparen detencions contràries als principis continguts en la Declaració Universal, i per tant, tot i ser jurídicament legals, es poden considerar injustes?
  • Pregunta a altres persones (amics, familiars, professors), i elabora una llista de situacions, èpoques històriques, països, formes de govern … en què no s’hagi respectat o no es respecti aquest dret. Per què eren o són detingudes algunes persones? Quins altres articles dels estudiats fins ara no es respecten en aquests casos?
  • A quin tipus de persones i grups s’empresona o reprimeix avui dia per exercir lliurement els seus drets? Elaborar una llista i comparar-la amb la dels companys/es.
  • En alguns països hi ha persones a les quals els governs fan “desaparèixer”. Són empresonats, torturats o assassinats, però els seus familiars no tenen cap informació ni poden reclamar davant la justícia. Buscar informació sobre les anomenades “Àvies de la Plaça de Maig”, a Argentina. Com es mobilitzaven? Què pretenien? Van aconseguir alguna cosa? Qui i per què havia fet desaparèixer aquelles persones?
  • Hi ha tipus de règims polítics en afavoreixen l’arbitrarietat?