Mirada no violenta

FANATISME

El fanatisme és una forma d’intolerància extrema que no accepta res del que no concorda amb  les creences d’una persona o grup. Actitud que manifesta passió exagerada, desmesurada, irracional en defensa d’ una idea, teoria, cultura, estil de vida, etc. Adhesió incondicional a una causa, de manera obstinada, indiscriminada i sovint violenta.

El fanatisme religiós es defineix per la fe cega, la persecució de la dissidència, de qui no sigui prou ortodox o s’aparti del que consideren “la veritat”. En casos extrems, la persona fanàtica es comporta de manera perillosa i pot arribar a fer-se empresonar o a matar.

Hi ha també el cas del fanatisme positiu (no en contra d’alguna cosa o algú). Un fan o fanàtic, simpatitzant, aficionat, seguidor, és algú que sent atracció per una altra persona o persones o per certs objectes. El terme s’utilitza en l’esport i l’art, per referir-se als admiradors.

En les persones fanàtiques hi ha una amalgama de components afectius (l’exaltació emocional), cognitius (el valor absolut de les creences) i comportamentals (conductes impositives contra els que pensen diferent). El predomini de la convicció emocional sobre la coherència racional (una mena de pensament màgic):  -les idees són discutibles; les creences, no- porta a la ofuscació de la consciència.

L’extremisme fanàtic neix de la inseguretat o d’un sentiment d’inferioritat, que sovint es revesteix de superioritat. Les persones fanàtiques són rígides i tendeixen a reduir informacions complexes a consignes simples. Solen ser persones intel·lectualment elementals,  de pensament dicotòmic a nivell cognitiu (les idees o les persones són bones o dolentes), a nivell emocional (empatia només amb el propi grup) i a nivell moral (valors compartits només amb els seus). Això els fa persones incapaces de transcendir el seu sistema de valors o creences, hipervaloren les seves idees i menyspreen les dels altres: “Mentre les persones no fanàtiques tenen idees, els fanàtics tenen creences que divideixen el món entre nosaltres i ells”.

Lectura del text

Dir no al fanatisme

Dir no al fanatisme és practicar la tolerància zero envers qualsevulla de les seves manifestacions, per suau que sigui. El drama rau en el fet que ningú no es reconeix a si mateix com a fanàtic. Justament una de les característiques del fanàtic és la seva incapacitat per prendre distància de si mateix i sotmetre’s a crítica. (…)
Dir no al fanatisme significa dir sí a l’autoexamen i a l’autocrítica. Consisteix a prendre distància de totes les ideologies, creences i moviments suposadament alliberadors. No hi ha dreceres per escapar-se de la incertesa i de l’angoixa; no hi ha viaranys miraculosos per evadir-se de la inestabilitat i la por. La sortida de l’angoixa no passa per l’adhesió cega i incondicional a un ideari religiós, polític, ètnic o econòmic, sinó per la capacitat de prendre distància de tot i de mantenir molt viu el sentit crític.

Reflexió:

  • A quants aspectes de la vida és aplicable la noció de fanatisme ( música, esport, religió, política, etc.).
  • Perquè ningú no es reconeix com a fanàtic?
  • Quines són les actituds que cal cultivar per no caure en el fanatisme i ser ponderat en els judicis i les accions?

FONAMENTALISME

El fonamentalisme designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l’acceptació d’un pensament únic i exclusiu i l’observació d’una normativa rígida que regula la vida quotidiana. Es caracteritza per l’exclusivitat, l’aïllament i l’antagonisme amb qui no comparteix el mateix punt de vista o creença.  El terme en religió s’aplica a certs moviments (també anomenats integristes) que, en llur recerca de la puresa i el retorn als orígens, realitzen una estricta observança d’un conjunt de principis i que solen incidir a la vida social, econòmica i política. S’oposen al pluralisme i al relativisme, així com a la liberalització dels costums, a la modernització. El mot té una connotació negativa, d’intolerància i radicalitat.

Trets característics

  • Falta d’empatia
  • Cosificació de l’altre/altra, deshumanitzen les víctimes
  • Ho viuen com a autodefensa. Cal destruir l’enemic en defensa pròpia
  • El fonamentalista troba en el grup i la seva ment col·lectiva un element de primer ordre per no assumir cap culpa.

Factors de protecció

Per no caure en fonamentalismes cal un psiquisme sa: cal ser capaç de controlar l’angoixa que ens produeix el fet de no comptar amb tota la raó i de pensar que l’altre també pot tenir-la. Per això, la tolerància consisteix, en primer lloc, en escoltar l’altre, i, en segon lloc, a admetre que té la seva part de raó i que el seu punt de vista em pot enriquir.

Reflexió:

  • En quins contextos has sentit parlar de fonamentalisme?
  • Quins diries que són els trets més característics dels fonamentalistes?
  • Quina relació establiries entre el fanatisme i el fonamentalisme?