Els càstigs
Un càstig és una pena, un dany, una sanció o la privació d’un privilegi en resposta a una conducta considerada moralment incorrecta amb voluntat de corregir-lo o per mantenir una disciplina. La persona que aplica el càstig ha de tenir autoritat sobre la qual el rep, com els tutors o pares. Si es fa a escala de l’Estat, per a sancionar delictes, rep el nom de pena. El càstig té com a funció principal que l’infractor no repeteixi el comportament perniciós per por de rebre un altre càstig. Els tipus de càstigs permesos i els actes als quals s’apliquen varien en funció de la cultura.
Un cas
Yamato Tanooka, de 7 anys, va ser abandonat pels seus pares en un bosc del Japó com a càstig. El nen viatjava amb la família amb cotxe i el seu pare va aturar el vehicle a la meitat de la carretera i el va obligar a baixar. La intenció dels progenitors era fer un escarment al seu fill pel mal comportament. Deixar-lo una estona allà, i després anar-lo a recollir. Però quan van tornar al lloc el seu fill havia desaparegut. Va passar sis dies perdut al bosc.
Reflexió:
- Què opines de la situació?
- Què hauries fet en el lloc de Yamato?
- Què devia haver fet Yamato per què els seus pares el castiguessin d’aquesta manera?
- A qui va beneficiar el càstig?
Pla de diàleg:
T’han castigat alguna vegada?
- Sense veure la tele.Sense jugarSense mòbil?
- Sense dinar o sense sopar
- Retirant-te la teva joguina preferida
- Sense anar a un lloc
- Altres…..
Com t’has sentit?
Creus que n’eres mereixedor /a?
Creus que ho podies evitar?
Càstig corporal
El càstig corporal consisteix a provocar dolor per corregir un acte “suposadament” reprovable. Cada vegada hi ha més consciència de la seva crueltat i inutilitat. Com a sistema per corregir és negatiu ja que s’acompanya de violència, dolor i humiliació i aquest cúmul de factors no ajuda a poder reflexionar amb claredat l’infractor. Ans al contrari, li genera ràbia i potser fins i tot incomprensió. Totes les instàncies que vetllen pel benestar dels infants desaconsellen _i en alguns països es penalitza_ la violència física contra els infants, que és considerada maltractament.
Refranys populars
En petits grups triar un d’aquests refranys populars i explicar el seu significat:
- Un bastó tort fa anar dret
- Molts crits i pocs cops
- Qui bé estima, bé castiga
- Cal educar per amor i no per temor
- Cavall sense fre no es regeix bé
- Estima el teu fill i castiga’l bé
- Amb sopes i surres es crien les criatures
- Arranca les males herbes, ans que prenguin moltes ales
- L’arbre s’ha d’adreçar de jove
- Quan és verda se doblega, i quan és seca, es trenca
- En sabeu algun altre?