DIVERSES FORMES DE ROBAR
Hackers (furoners)
Un Hacker (en català furoner o furonera) és una persona que té un gran coneixement de les xarxes i dels sistemes informàtics. S’introdueix il·legalment en un sistema de seguretat i posa a prova les seves habilitats en aquest àmbit. Pot demostrar-ne la vulnerabilitat, sigui de manera legal, encarregat per una empresa o servei públic, per a provar-ne la seguretat, sigui de manera espontània o il·legal per a exhibir les seves habilitats. Però per a molts el mot segueix portant l’etiqueta de “pirata informàtic” que van popularitzar els mitjans de comunicació. Cal distingir els termes hacker i cracker. El primer fa referència a la persona capaç d’introduir-se en sistemes informàtics aliens, el segon es refereix a qui ho fa amb fins il·lícits. Un hacker s’introdueix sense autorització en sistemes aliens per manipular-los, obtenir informació, etc., o simplement per diversió. La paraula cracker, en canvi, s’aplica a qui, a més de ser capaç d’entrar en sistemes aliens, ho fa amb fins delictius, com assenyala el diccionari d’Oxford. Els crakers poden operar com:
- Periodistes sensacionalistes que per accions de pirateria i escoltes telefòniques van infringir al dret de privadesa.
- Activistes religioses integristes
- Delinqüents tradicionals que fan robatoris aprofitant la tecnologia moderna, reemplaçant la pirateria i el furt brutal o físic amb menys violència i menys danys als objectes robats.
- Procurant-se dades de comptes bancaris o targetes de crèdit, ja ha esdevingut un clàssic de la criminalitat.
Completar aquestes frases (Hem posat la solució pel professorat però a l’alumnat li presentarem l’exercici amb els mots Cracker i Hacker en blanc):
- El grup cracker que va crear el caos de la setmana passada “prepara alguna cosa pitjor.”
- Uns crackers extorsionen Disney amb la filtració de la darrera pel·lícula.
- A les empreses els caldran 825.000 hackers per frenar els crackers el 2025.
- La cultura hacker no està directament relacionada amb la delinqüència.
- Pirata no s’hauria d’associar al terme hacker com solen fer els mitjans de comunicació.
- Un hacker no és un ciberdelinqüent ni un cibercriminal, no es pot confondre!
- Els delinqüents informàtics són els crackers.
Sèxting i sexpreading
Parlem de sexting quan una persona envia fotos o vídeos de continguts molt íntims destinades a una parella o als amics o amigues, com un simple joc. Es fa de manera consentida i és una manera de relacionar-nos amb la sexualitat.
En canvi, la paraula “sexpreading” es refereix a difondre material amb contingut sexual sense el consentiment de la persona en qüestió i la imatge o imatges compromeses passen a ser de domini públic, per tant és un robatori de la intimitat d’algú. De fet es pot considerar una traïció i per això es parla de “sextorsió”.
- SÈXTING: pràctica sexual que consisteix en enviar de manera consentida fotos o vídeos amb contingut sexual sobre si mateix/a una altra persona
- SEXPREADING: difondre fotos amb contingut sexual d’una altra persona sense el seu consentiment
- SEXTORSIÓ: forma d’extorsió sexual en la qual una persona rep xantatge o amenaces perquè enviï una foto de si mateixa amb contingut sexual.
a. Raons del sexting o del sexpreading
Quines creus que són les raons que impulsen a practicar el sexting o el sexpreading?
- És un divertiment
- No té cap risc (no pensen les formes variades en què aquesta imatge pot sortir del dispositiu. Un robatori, un error, una broma, una pèrdua … o la voluntat del seu propietari.
- Senten certa pressió de grup que els porta a guanyar notorietat i acceptació en el context digital.
- Molta gent ho fa, jo també.
- Per cert esperit transgressor i provocatiu que desencadena certs desafiaments.
- Es una manera d’establir o mantenir relacions, de fer amics o amigues, és un intercanvi, un risc per mantenir una relació.
- És una manera de cridar l’atenció dels altres.
- És una forma de venjança o de xantatge.
- Per presumir del propi cos i, si s’escau, fer enveja.
Analitzeu les distintes opcions i busqueu alternatives a aquestes raons.
b. Comentar aquesta reflexió
“Si et treus una foto mostrant parts íntimes del teu cos o completament nu/a i l’envies per mitjà de qualsevol xarxa social, t’estàs arriscant que el material arribi a alguna pàgina que no voldries, o que les teves imatges acabin fent-se virals o difoses dins del teu grup social, afectant la teva seguretat i autoestima”.
- Us imagineu com se sent la persona que ha enviat un material tan personal a una persona o un grup reduït, quan aquest es fa públic?
- Quines poden ser les conseqüències?
Per saber-ne més:
Guia de recursos d’educació sexual i afectiva – Diputació de Barcelona