Tinc ganes de parlar d’un tema molt comú, del que tothom n’ha sentit a parlar, del que tothom n’haurà escrit algun text: els sentiments, que són una cosa increïble.
L’amor és màgic. És una força que atrau les persones. Ningú sap ben bé d’on prové, ni com es genera exactament, però, sentir-lo per algú i que algú el senti per tu és una de les coses que donen sentit a la vida.
Segurament us ha passat alguna vegada, que us heu posat a pensar en aquella persona i us heu dit a vosaltres mateixos: “Sóc feliç.” I la veritat és que ets feliç, et sents la persona més afortunada del món, però no perquè siguis ric, ni perquè tinguis una mansió, ni coses d’aquestes, sinó perquè tens allò que tothom desitja trobar al llarg de la vida, amor. Sents que ho tens tot, i tot ho veus d’una manera que et fa somriure i sentir-te bé. Com si tinguessis els peus sobre el cel.
L’amor. Tothom l’hauria de poder viure; perquè l’amor no només se sent, també es viu. Enamorar-se i fer bogeries, coses que sense amor no són possibles, és màgia. Entendre’s amb algú sense articular paraula, saber què vol, què necessita, agafar-se de la mà i sentit tot un món a dins teu. Màgia.
Un somni del que no vols despertar. Llevar-te un matí, girar el cap i veure que estàs en la millor companyia que es pot tenir. Tens l’amor al costat, fregant-te la pell, eriçant-la i fent-te sentir un pessigolleig. De vegades, et desperta a mitja nit o de vegades el despertes tu a ell, però sempre, cada matí, s’acosta i, acompanyat d’un petó et diu: “Bon dia, amor.” I un somriure, i tu un de més gran, i et donen ganes de menjar-te’l a petons, i te’l menges, i te n’oblides de la resta del món.
No és fàcil descriure totes les sensacions que provoca l’amor; n’hi ha tantes que sempre te’n deixaràs alguna. No crec que existeixi mai cap altre sentiment més fort, perquè és cert el que diuen de que l’amor mou muntanyes; mou muntanyes i el que faci falta moure. El qui no les mou és perquè no està enamorat.
Arribaria on ningú ha arribat per tu, amor.
T’estimo.
