“Així doncs t’explicaré (i tu, un cop oïda la meva explicació, trasllada-la) les úniques vies d’investigació pensables: la primera, que és i no és no ser, és el camí de la persuasió (ja que acompanya a la veritat); l’altra, que no és i és necessàriament no ser, aquesta, t’ho asseguro, és una via totalment impracticable. Doncs no podries conèixer el no ser (és impossible), ni expressar-lo, ja que el mateix és el pensar i el ser.”
Procle. (s.V d.C.) K.R.344
“Allò que és no ha estat generat ni pot desaparèixer ja que és complet, immòbil i sense fi. No fou en el passat ni serà, doncs és ara, tot alhora, un, continu. ¿Quin naixement li buscaries? ¿Com, d’on hauria nascut?. No permetré que diguis o pensis “d’allò que no és”. Doncs ni expressable ni pensable és que no és. I quina necessitat l’hauria impulsat a néixer després enlloc d’abans si procedís del no-res? De manera que és necessari que sigui absolutament o no. La força de la veritat no permetrà que del no ser neixi alguna cosa; per això la justícia no permet que es generi ni desaparegui, afluixant les seves cadenes, sinó que les manté fermes; la decisió sobre aquestes coses es basa en això: és o no és. Però s’ha decidit, com és necessari, abandonar una via com a impensable i sense nom (doncs no és la via de la veritat) i que l’altra és real i vertadera. ¿Com podria desaparèixer el que és? ¿com podria néixer?. Doncs si nasqué no és ni ha d’ésser mai. Per tant queda extingit el naixement i ignorada la destrucció.”
Simplici. Física, (s.VI d.C.) K.R.347
