ULLADA GENERAL A LA FILOSOFIA GREGA DES DE LA FIGURA DE SÒCRATES
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/klDCKjxPwxE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/EZqJ7OzwToc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/vTbrmv-bgto" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/7okNpWQJOUM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/91YEcBCwgdo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
EL JUDICI DE SÒCRATES (el món de Sofia)
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/pfKJL4YeZC8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
“Car sapigueu bé que m’ho mana el déu; i jo penso que no hi ha per a la ciutat cap bé més gran que aquest servei meu al déu. Car jo no faig res més que anar d’una banda a l’altra persuadint-vos, joves o vells, de no ocupar-vos ni del cos ni dels diners abans ni amb tant de zel com de l’ànima, per fer-la tornar el millor possible, dient-vos que la virtut no ve de les riqueses, sinó que les riqueses i tots els altres béns dels homes en l’ordre particular i en la vida pública vénen de la virtut. Si dient això, doncs, corrompo la joventut, la meva activitat deu ésser perjudicial; però si algú afirma que dic altres coses que aquestes, no diu res de bo. En fi, jo diria, atenesos, cregueu Ànitos o no el cregueu, m’absolgueu o no m’absolgueu, jo no puc obrar altrament per moltes vegades que em condemneu a mort.”
Plató. Apologia, 30ab
“L’ofici d’ajudar a parir, tal com jo l’exerceixo, s’assembla del tot al de les llevadores, excepte en que jo l’exerceixo sobre els homes i no sobre les dones, i en que els qui donen a llum no són els cossos sinó les ànimes.”
Plató. Teetet, 148.
“En ser Sòcrates el primer que tractant de les virtuts morals intentà cercar unes definicions universals sobre elles… Dues coses són, en efecte, les que cal atribuir a Sòcrates: el principi de la inducció i el de la definició de valor universal.”
Aristòtil. Metafísica, XII, 4, 1078″
