SENSACIONS I PERCEPCIONS

El terme “percepció” ve del verb llatí “percipere”, que significa “recollir”, “prendre possessió de”. Així, percebre és prendre dades de la realitat, tant externa com interna. És tot un procés actiu i creador i no una mera recepció passiva. Integrem les dades dels sentits amb les experiències passades en funció del nostre interès, de l’atenció i, per suposat, de l’estructura de les nostres facultats. Com s’organitza i es posa en funcionament aquest procés?:

Al món que ens envolta es donen fenòmens, succeeixen actes, hi ha coses. Al que percebem podem diferenciar-hi dos tipus de qualitats: les qualitats primàries, que són en la cosa independentment del subjecte que les pugui captar (mesures, figura, nombre…); i les qualitats secundàries, que no són en la cosa, sinó que són la interpretació que fa l’estructura perceptiva del subjecte d’algunes característiques de l’objecte (color, olor, so…). Els dos tipus de qualitats es manifesten en forma d’energia, ja sigui mecànica, química, calorífica… i s’anomenen “estímuls”. Així, els estímuls són els encarregats d’encetar el procés de la percepció (sense oblidar que els estímuls són necessaris, encara que no suficients perquè el subjecte percebi: hi ha molts d’altres condicionants del procés perceptiu).

No rebríem cap estímul si no fos pels receptors o “sentits”. S’acostuma a distingir entre els sentits externs (que ens permeten “sentir” olors, sorolls, gustos, colors) i els sentits interns (que ens permeten “sentir” fam, mareig, benestar…). El cas és que cada un d’ells funciona gràcies a una estructura específica; així, la vista funciona com a sentit gràcies a la retina, que capta uns estímuls determinats, i no uns altres.

Com a resultat de la seva estimulació per una o altra realitat externa, aquests sentits generen sensacions, que són impulsos nerviosos que arriben a la medul·la espinal o al cervell per les vies nervioses del sistema nerviós central. Per exemple, en el cas de la vista, la retina produeix la sensació del color

Però, ens podríem preguntar com és que els sentits tenen la capacitat de captar aquests estímuls. La resposta és aquesta: a la nostra ment (ja hem arribat) hi ha una facultat -capacitat- anomenada “sensibilitat”, que permet aquesta operació. I ja ho tenim tot! Fixa’t, en funció del que acabem de dir, tal com sigui l’estímul (p.e., més o menys intens), tal com sigui l’interès del subjecte per a captar aquests estímuls…. així serà la percepció, perquè el subjecte no només rep la informació sinó que a més a més la “construeix”. Aquesta “construcció” és la percepció.

Així, gràcies a la percepció prenem consciència del món que ens envolta i iniciem uns processos cognoscitius que ens porten al pensament abstracte o, altrament dit, simbòlic. Al text de segueix, José Antonio Marina explica molt bé la naturalesa de la percepció:

“No hay percepción sin estímulo, pero el estímulo no determina por completo la percepción. Hay una holgura entre ambos, que permite un juego. Justamente el juego de la facultad de ver. (…)

Completamos lo visto con lo sabido, damos estabilidad a lo que no la tiene, interpretamos los datos dándoles significado. No se trata de que veamos las cosas y luego las interpretemos, sino que la inteligencia parece funcionar al revés: vemos desde el significado. (…)

Tenía razón Monet: la luz cambia constantemente, y los estímulos que llegan a nuestra retina, también. A través de imágenes inestables percibimos un mundo estable. Aunque me mueva alrededor del árbol y se alteren las perspectivas, las luces y los colores, aunque cada fragmento sea distinto y el entramado de hojas y de tallos se construya y deshaga como el juego de un lento calidoscopio, el árbol permanece idéntico. Ésa es la razón de que no podamos explicar lo que percibimos como si fuera un agregado de sensaciones. Vamos más allá: estabilizamos el flujo, adivinamos lo que no vemos, completamos con la memoria lo que se hurta a nuestros ojos. El estímulo cambia, pero el significado permanece. Percibir es asimilar los estímulos dándoles un significado.”

José Antonio MARINA. Teoría de la inteligencia creadora, 1993.

2 respostes a SENSACIONS I PERCEPCIONS

  1. marc diu:

    Explicació molt millor i a anys llum de la dels apunts de la UOC…. se n’haurien d’avergonyir!!!!

  2. Increíble de veritat m’encanta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *