Ja són gairebé sis anys que contemplo el mateix paisatge; sempre m’ha semblat meravellós. És un dels pocs luxes que té el nostre institut.
En els dies més clars es pot apreciar una extraordinària panoràmica, que ens permet contemplar tota la costa des de Vilassar de Mar fins a Barcelona. També es pot observar el municipi de Vilassar de Dalt: l’església, el Pavelló, el Castell de Vilassar, Can Rafart, casa meva, i fins i tot, la casa de la meva àvia, a Premià de Mar.
I és que poca gent aprecia l’oportunitat de tenir aquestes vistes des del seu institut. Hi ha moltes escoles que donen a una carretera, transitada a totes hores, on quasi no hi arriba la llum i el silenci és difícil de trobar. En aquest aspecte, crec que he tingut molta sort d’estar en un institut com el meu.
| “En molts moments el paisatge m’ha salvat de morir soterrat sota milers de tones d’avorriment, i ofegat pels exàmens i els sermons dels professors” |
Ha sigut la meva salvació. En molts moments el paisatge m’ha salvat de morir soterrat sota milers de tones d’avorriment, i ofegat pels exàmens i els sermons dels professors. Des de la meva finestra he pogut observar quasi tots els fenòmens atmosfèrics: fortes pluges, ventades, nevades i calamarsades inesperades, abrassadors rajos de sol i, fins i tot, tempestes de sorra procedent del desert del Sàhara, que han tenyit el cel de color vermell com si es tractés del dia del Judici Final, tot i que pels alumnes no seria res comparat amb les setmanes d’exàmens finals.
Marcos Giménez
Una bona salvació. Almenys et queda aquest al·licient! (tot i que no em crec que vagis a l’institut només per veure el paisatge).
Està molt ben redactat. És molt senzill, clar, entenedor i atractiu: fa de bon llegir.
No paris!
Josep Maria