SELECCIÓ NATURAL

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/S5ohgUvW_Qk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

“La Biston Betularia, o papallona dels bedolls és un insecte nocturn amb una envergadura de tres a quatre centímetres. Al llarg del dia reposa quieta en les branques o el tronc d’arbres coberts de líquens de color grisós. El color blanc brut de les ales d’aquestes papallones contribueix a que es confonguin amb la base sobre la que acostumen a posar-se.

A mitjans del segle passat es començaren a observar cada cop més exemplars de color fosc, que els col·leccionistes anomenaren “carbonàries”. L’any 1849 es descobrí el primer exemplar de carbonària pels volts de Manchester; l’any 1895 el 95% de totes les papallones dels bedolls de la zona eren de la varietat carbonària, presentant un coloració negrenca. Tres anys més tard, aquesta proporció havia augmentat fins a un 99%. No fa gaires anys, en la zona compresa entre Manchester, Leeds i Sheffield tan sols s’hi podien trobar Biston Betularia negres. Aquest fenomen s’observà també a Westfalia del nord i a les immediacions d’Hamburg, a Alemanya. En aquesta època es descobrí que es produïa un curiós paral·lelisme: les papallones negres apareixien tan sols en nuclis d’indústria pesada. Al nord i sud-oest d’Anglaterra, on no s’hi ha desenvolupat aquest tipus d’indústria, encara actualment segueix havent-hi un 100% de papallones de color clar. ¿Què té que veure l’aparició d’aquestes papallones negres amb la Revolució Industrial del segle passat?

L’investigador anglès H.B.D. Kettlewell, que estudià amb deteniment aquest fenomen, va partir de la hipòtesi que ja abans del procés d’industrialització existien exemplars de Biston Betularia negra, tal com posaven de manifest algunes col·leccions de papallones antigues. ¿Per què, doncs, és ara, i no abans, que aquesta varietat comença a ésser predominant? ¿Què ha canviat en el seu medi ambient que estigui relacionat amb la indústria pesada?

Amb aquestes preguntes, Kettlewell intentava trobar una explicació que encaixés en el procés evolutiu. Entre les papallones dels bedolls sempre s’havien produït, per mutació, alguns exemplars aïllats de color negre. Però aquests exemplars, en cridar l’atenció per contrastar amb l’escorça clara dels arbres en què paraven, eren devorats pels ocells. El gen mutat no podia imposar-se. L’increment de la contaminació en els centres industrials anglesos, a causa dels fums i de les emanacions de gasos amb diòxid de sulfur -que mataven els líquens dels bedolls-  provocà un canvi radical en el medi ambient de la Biston Betularia. Els seus llocs de parada ja no eren de color clar i coberts de líquens, sinó foscos. Ara eren les papallones “normals”, de color gris clar, les que eren descobertes amb més facilitat pels ocells, que les devoraven; en canvi, les negres sobrevivien amb més facilitat i es reproduïen més intensament. El gen “negre” es donava cada cop amb més freqüència, i en alguns llocs arribà a suplantar quasi del tot al gen responsable del color blanc.

(…) ¿No podria ser la pròpia contaminació la causa de la producció de papallones fosques? Per comprovar aquest punt s’alimentà erugues de papallones clares amb fulles contaminades de fums, residus industrials i gasos. Malgrat tot, les papallones seguien essent de color clar.

En els experiments de transmissió hereditària es va posar de manifest que el gen responsable de la pigmentació fosca era dominant.”

BISTON BETULARIA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *