“Anaxímenes (…) diu que la naturalesa substancial és una i infinita, però no indeterminada sinó determinada. I l’anomena “aire”. (…) Quan es fa més subtil es converteix en foc i en vent; quan es densifica més, en núvol. Si es condensa més en converteix en aigua, després en terra, després en pedres, i la resta dels éssers sorgeixen d’aquestes substàncies. Fa també etern el moviment, per mitjà del qual neix, també, el canvi.”
Teofrast. (s.IV a.C.) K.R.143
“Anaxímenes digué que el primer principi era l’aire infinit, del qual neixen les coses que estan arribant a ser, les existents i les futures, els déus i les coses divines; les demés neixen dels seus productes. La forma de l’aire és la següent: quan és molt igual, és invisible a la vista, encara que es manifesta per l’escalfor, la humitat i el moviment. Està en moviment constant, ja que no podria canviar res del que canvia si no es mogués. Es manifesta de formes diferents segons la seva densitat. Quan es dissol en allò que és més subtil, es converteix en foc. Els vents, en canvi, són aire en període de condensació. D’aire comprimit es forma el núvol, i més condensat produeix aigua. Amb un grau major de condensació neix la terra, i -amb la condensació màxima- les pedres. Per això els components bàsics de la generació són oposats: el fred i la calor.”
Hipòlit. Refutació de totes les heretgies, (s.III) K.R.144
“Doncs afirma que allò que es comprimeix i es condensa és fred, mentre que allò que és més dissolt i lax, resulta calent.”
Plutarc. (s.I) K.R.146
“Anaxímenes diu que l’aire és déu. Cal entendre, respecte dels que així s’expressen, que es refereixen a les forces que penetren completament els elements o els cossos.”
Aeci. (s.I) K.R.148
“I totes les coses neixen mitjançant una certa condensació i rarefacció de l’aire. El moviment, en efecte, existeix des de sempre. Diu que quan l’aire es contrau, neix en primer lloc la terra completament plana, que per tant cavalca sobre l’aire. I el sol, la lluna i demés cossos celestes tenen l’origen de llur generació en la terra. Declara, doncs, que el sol és terra i que gràcies al seu ràpid moviment, aconsegueix la calor suficient.”
Pseude-Plutarc. Stromateis, K.R.151
“Anaxímenes de Milet, fill d’Eurístratos, declara que el principi de les coses existents és l’aire, car en ell neixen totes les coses, i en ell es dissolen novament. I així com la nostra ànima, que és aire, ens manté units, de forma anàloga el vent rodeja tot el món.”
Aeci. (s. I) K.R.163
