“Ara tornem al nostre capitalista in spe [2]. L’hem deixat quan ja havia comprat al mercat de mercaderies tots els factors necessaris per a un procés de treball, els factors objectius o mitjans de producció, el factor personal o força de treball. Amb la mirada astuta de persona entesa ha triat els mitjans de producció i les forces de treball adequats per al seu negoci particular: filatura, fàbrica de calçat, etc. El nostre capitalista, doncs, es posa a consumir la mercaderia comprada, la força de treball, és a dir, fa consumir al portador de la força de treball, al treballador, els mitjans de producció a través del treball. És evident que la natura general del procés de treball no es modifica pel fet que el treballador el realitzi per al capitalista i no per a ell mateix. (…) Ara bé, el procés de treball desenvolupant-se com a procés de consum de força de treball pel capitalista presenta ara dos fenòmens peculiars.
L’obrer treballa ara sota el control del capitalista a qui pertany el treball. El capitalista té cura que el treball es realitzi com cal i que els mitjans de producció es facin servir adequadament, és a dir, que no es malgasti cap matèria primera i que no es malmetin les eines de treball, és a dir, que es facin malbé només quan ho exigeixi llur utilització en el treball.
Però en segon lloc: el producte és propietat del capitalista i no del productor directe, l’obrer. El capitalista paga, per exemple, el valor diari de la força de treball. El seu ús, com el de qualsevol altra mercaderia, per exemple un cavall que lloga per un dia, li pertany durant aquell dia. L’ús de la mercaderia pertany al comprador, i el posseïdor de la força de treball, en donar-li el seu treball, dóna de fet només el valor d’ús que li ha comprat. Des del moment que ha entrat al taller del capitalista, el valor d’ús de la seva força de treball, és a dir, el seu ús, el treball, ha pertangut al capitalista. Amb la compra de la força de treball el capitalista ha incorporat el treball mateix, com a ferment viu, als elements morts del producte, que també li pertanyen. Des del punt de vista seu, el procés de treball no és més que el consum de la mercaderia força de treball que ha comprat, la qual, tanmateix, només es pot consumir afegint-li mitjans de producció. El procés de treball és un procés entre coses que el capitalista ha comprat, entre coses que li pertanyen. El producte d’aquest procés li pertany, doncs, d’una manera tan absoluta com li pertany el producte del procés de fermentació del seu celler.”[3]