Moments durs

Avui és el dia del pare, un dia bastant dur per mi ja que és el primer any que no el passo amb el meu. No m’agrada massa parlar sobre aquest tema però crec que aquesta és l’oportunitat ideal ja que aixi podré expressar el que vaig sentir en aquells moments.
Puc dir amb molta certesa que els pitjors dies que vaig passar van ser aquells en els que el meu pare estava a l’hospital en coma i, no sabia si la cosa sortiria bé o malament. Van ser més de tres setmanes en les que en qualsevol moment del dia esperava una trucada de l’hospital amb bones noticies.

Tot va passar un diumenge per la tarda, semblava un dia normal en el que tot anava perfecte i de cop… Vaig haver de trucar jo personalment a l’hospital, vaig explicar tots els símptomes que la meva mare m’anava dient i vaig dictar la direcció en la qual havien de venir els metges el més aviat possible. Quan casa teva estava plena de metges i vas sentint que diuen que no respira, t’esperes el pitjor de tot. Una de les coses més desagradables que jo vaig passar va ser mentir a la meva germana per tal de consolar-la dient-li que només serà un “susto” i en dos dies les coses ja tornarien a la normalitat. Les primers nits costa conciliar el son, et “menges el cap” durant molta estona i vius el dia a dia molt cansat però sempre intentant que les persones del teu voltant no notin que estas malament.
Quan vaig saber que el meu pare ja no es recuperaria, vaig notar una sensació molt incòmoda per dins, estava molt angoixat i no em sentia bé amb mi mateix. Saps que les coses canviaran molt a partir d’ara i que els pròxims dies seran molt durs.

El que més mal va fer de tot el que va passar va ser que ningú de la meva familia s’ho esperava i a tothom li va afectar molt. El meu pare havia estat bé durant tot el dia, no tenia cap malaltia i de cop va passar això… L’únic que puc dir és que s’ha de viure i disfrutar la vida al màxim, ja que qualsevol dia pot ser l’últim.
Sempre en el meu record papa!

Sergi

Aquest article ha estat publicat en Pare, Sergi Paytuví. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *