ANAXIMANDRE DE MILET (610-545 aC, aprox.)

D’entre els que afirmen que hi ha un sol principi, mòbil i infinit, trobem Anaximandre, fill de Praxiades el milesi, successor i deixeble de Tales, que digué que el principi i element de les coses existents era l’indeterminat (apeiron), essent així el primer d’introduir aquest nom d’element o principi material. Diu que aquest no és ni l’aigua ni cap dels anomenats “elements” sinó alguna altra naturalesa indeterminada de la que neixen tots els cels i els móns dintre d’ells.”

Simplici. Física (s.VI) K.R.103

És evident que Anaximandre, després d’observar el canvi dels quatre elements entre sí, no considerà just fer de cap d’ells el substrat, sinó de quelcom fora d’ells. La generació no deriva de l’alteració de l’element sinó de la separació dels oposats a través del moviment etern.”

Simplici. Física, (s.VI) K.R.121

Afirma que allò que produeix la calor i el fred des de l’etern se separaren en néixer aquest món i que d’això va néixer una esfera de flama entorn de l’aire que circumda la terra com l’escorça entorn de l’arbre. Quan aquesta (l’esfera) es trencà en fragments i es tancà en certs cercles, es formaren el sol, la lluna i els estels.”

Pseudoplutarc. Stromateis, (s II) K.R.123

Diu que la terra té forma cilíndrica, i que la seva espessor (alçada) és un terç de la seva amplada.”

Pseudoplutarc. Stromateis, (s.II) K.R.124

Hi ha alguns, com Anaximandre entre els antics, que diuen que la terra està en repòs a causa del seu equilibri. Doncs és propi d’allò que està assentat en el centre no inclinar-se en absolut més cap amunt, o cap avall, o cap als costats. És impossible que es mogui en direccions oposades, de manera que està en repòs per necessitat.”

Aristòtil. De caelo, (s.IV a.C.) K.R. 125

Els cossos celestes neixen com un cercle de foc separat del foc del món i envoltat d’aire. Hi ha expiracions, certs passos de forma tubular a través dels quals es mostren els cossos celestes; per això, quan es tanquen aquests orificis d’expiració, es produeixen els eclipsis. La lluna apareix a cops creixent, a cops minvant, segons que el pas s’obri o es tanqui.”

Hipòlit. Refutació de totes les heretgies, (s.III) K.R.127

Els vents sorgeixen quan se separen els vapors més subtils de l’aire i es posen en moviment en ajuntar-se; les pluges neixen del vapor que surt de les coses que estan sota del sol, i els trons quan el vent, escapant-se, escindeix els núvols.

Hipòlit. Refutació de totes les heretgies, (s.III) K.R.131

Doncs en principi era humida tota la regió entorn de la terra, i en ser dessecada pel sol, la part vaporosa origina els vents i les revolucions del sol i la lluna, mentre que la resta és mar; creuen, en conseqüència, que el mar està minvant perquè s’asseca, i que acabarà totalment dessecat.”

Aristòtil. Meteorologica, (s.IVaC) K.R.134

Anaximandre digué que tots els éssers vius s’originaren en allò que és humit, protegits per escates. A mesura que creixien s’anaren traslladant a zones més seques fins que els caigué la closca que els protegia.”

Aeci (s.I) K.R 136

El milesi Anaximandre cregué que de l’escalfament de l’aigua i de la terra havien nascut peixos o animals molt semblants a aquests; dintre seu es formaren homes en forma d’embrió, retinguts a dins fins a la pubertat; una vegada es trencaren aquests embrions sortiren a la llum homes i dones capaços d’alimentar-se.”

Censorí. De die natali, (s.III) K.R 138

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *