Ja sé que em faig pesat amb el futbol, però l’admiro massa com per deixar de fer-ho. Més ara que una llegenda del futbol com és en Carles Puyol ens marxa a finals de temporada després d’unes quinze temporades jugant al seu tan estimat equip, el Barça. Es difícil no haver sentit parlar mai d’ell, encara que siguis una persona que no li agradi el futbol. El nostre capità se n’anirà però deixarà una sèrie de valors que ens ha ensenyat al llarg de la seva carrera. Sempre que sentia parlar d’en ‘Puyi’ ja tenia en ment paraules que van relacionades a ell, com actitud, treball, entrega, sacrifici, humilitat…
Recordo una frase que va dir fa anys que era així: ‘‘On no arriba la qualitat, arriben els collons’’. D’aquesta manera ens vol fer entendre que tot i que no siguis una estrella amb molta qualitat amb la pilota, sempre pots ajudar a l’equip d’una altra manera, i és deixant-te la pell els noranta minuts del partit i lluitar cada pilota com si fos l’última. S’ha trencat la cara en vàries ocasions pel seu equip i ha patit moltes lesions que no l’han impedit tornar amb les ganes que li posa ell. Aquest cop ho ha fet pel bé del seu equip, després d’unes operacions als genolls que no el deixaven estar, ha decidit marxar a final de temporada perquè considera que ja no pot estar al ritme que exigeix un equip com el Barça. Ha sigut una notícia que m’ha entristit molt.
Pels que no el coneixen poden pensar que és un jugador brut perquè no deixa de lluitar al camp. No és així, la seva forma de jugar defineix molt bé el concepte d’intensitat, i no joc brut. En Carles, als seus quasi 36 anys, mai ha estat expulsat del terreny de joc. Això ho diu tot. Intento aplicar-me sempre en els partits de futbol el que fa ell, tenir el cor calent i el cap fred. És un model a seguir, i puc confirmar que mai he vist un jugador com ell.
Des de ben petit ha sigut la meva referència al futbol, el meu ídol. Sempre havia somiat en arribar a ser un jugador com ell, liderant un equip com el Barça, però tot això s’ha quedat en un somni. Ningú serà tant bon defensa i capità com ell. Gestos com el de deixar aixecar la Copa d’Europa després de la victòria a la final, que no es guanya cada dia, a un company que acabava de patir un càncer són els que el defineixen. Sens dubte és un dels pocs jugadors que s’estimen el seu club amb tanta bogeria, que tenen un sentiment immens pels colors que vesteixen i l’escut que porten, que expremen tota la seva energia per tal d’ajudar el seu equip…
Gràcies per tot capità, per educar-nos d’aquesta manera a mi i a tanta gent que et segueix. Mai el futbol tindrà un jugador com tu.
David
