El meu germà té 18 anys, jo, en tinc 16. En Roger, el meu germà va començar a jugar a bàsquet quan tenia tres anys, a mi em volien apuntar amb dos anys però com a bon germà no ho vaig acceptar i em vaig apuntar amb tres anys. El Roger va estar jugant al Club Bàsquet Vilassar de Dalt des de els tres anys fins als 12, jo, per no ser menys que ell, també ho vaig fer. Quan jo jugava al C.B.Vilassar vaig arribar a jugar amb el meu germà, però quan va arribar l’edat de 12 anys ell va decidir marxar al Mataró per poder disfrutar més del esport. Jo, quan vaig arribar als 12 anys vaig planejar-me anar al Mataró amb l’esperança de poder tornar jugar amb ell, però al final amb l’ajuda de l’entrenador, de familiar i d’amics vaig decidir anar-me’n al Sant Josep de Badalona, és a dir, el meu germà i jo vam marxar per diferents camins.
A partir d’aquell moment les nostres experiències en el món del bàsquet han sigut totalment diferents, ell, per mala sort, no va poder disfrutar del que ell li agradava que era jugar. El Roger sempre ha sigut un noi amb les coses clares i va decidir marxar d’aquell club, el Mataró. Jo, en canvi, les meves experiències en aquest esport han sigut molt bones, des de anar a seleccions fins a guanyar campionats que no m’imaginaria mai guanyar. El Roger, amb 17 anys va decidir tornar al lloc on va començar a disfrutar del bàsquet, va decidir tornar al lloc on de petit s’ho passava millor, al Vilassar, a jugar amb el primer equip. Jo, en canvi, al Sant Josep estic molt feliç i no m’he plantejat, de moment, anar-me’n al Vilassar, però les ganes de jugar amb el meu germà són immenses.
L’altre dia, quan el meu germà va arribar a casa de l’entrenament, es va treure la jaqueta amb un somriure d’orella a orella i em va dir: “Gerard, el retrobament que tan esperem tu i jo es farà realitat, el meu entrenador m’ha dit que farem un partit contra vosaltres, el Sant Josep”. Jo en aquell moment estava molt feliç, no sabia què dir-li, només li vaig dir que estava esperant amb moltes ganes i amb moltes il·lusions aquest retrobament.
Gerard Blat