Tales de Milet (624-546 ac, aprox.)
“Tales, d’iniciador d’aquest tipus de filosofia, diu que [el principi] és l’aigua (per això deia que la terra està damunt de l’aigua), prenent probablement aquesta suposició de l’observació de que l’aliment de totes les coses és humit (…) i del fet que la llavor de totes les coses té una naturalesa humida; i l’aigua és el principi natural de les coses humides.” 1
Anaximandre de Milet (610-545 ac, aprox.)
“Diu que la terra té forma cilíndrica, i que la seva espessor és un terç de la seva amplada.” 2
“Hi ha alguns, com Anaximandre entre els antics, que diuen que la terra està en repòs a causa del seu equilibri. Doncs és propi d’allò que està assentat en el centre no inclinarse en absolut més cap amunt, o cap avall, o cap als costats. És impossible que es mogui en direccions oposades, de manera que està en repòs per necessitat.” 3
“Els vents sorgeixen quan se separen els vapors més subtils de l’aire i es posen en moviment en ajuntar-se; les pluges neixen del vapor que surt de les coses que estan sota del sol, i els trons quan el vent, escapant-se, escindeix els núvols.” 4
“Anaximandre digué que tots els éssers vius s’originaren en allò que és humit, protegits per escates. A mesura que creixien s’anaren traslladant a zones més seques fins que els caigué la closca que els protegia.” 5
Anaxímenes de Milet (585-524 ac, aprox.)
“Anaxímenes (…) diu que la naturalesa substancial és una i infinita, però no indeterminada sinó determinada. I l’anomena “aire”. (…) Quan es fa més subtil es converteix en foc i en vent; quan es densifica més, en núvol. Si es condensa més en converteix en aigua, després en terra, després en pedres, i la resta dels éssers sorgeixen d’aquestes substàncies. Fa també etern el moviment, per mitjà del qual neix, també, el canvi.” 6
Empèdocles d’Agrigent (495-435 ac, aprox.)
“Postula quatre elements materials, foc, aire, aigua i terra, tots eterns, que augmenten i disminueixen a través de la mescla i la separació; però els seus autèntics primers principis, els que imparteixen el moviment a aquells, són l’amor i la discòrdia. Els elements estan constantment sotmesos a un canvi alternant, barrejant-se unes vegades per obra de l’amor, i separant-se d’altres per acció de la discòrdia; els seus primers principis, per tant, són sis.” 7
Anaxàgores de Clazòmenes (500-428 ac, aprox.)
“Doncs, ¿com podria néixer cabell d’allò que no és cabell, i carn d’allò que no és carn?.” 8
Demòcrit d’Abdera (i Leucip de Milet) (460-370 ac, aprox.)
“Demòcrit (…) parlava com si les coses existents estiguessin en constant moviment en el buit; hi ha mons innombrables que difereixen en grandària. En alguns no hi ha sol ni lluna. En altres són més grans que els del nostre món, i en altres més nombrosos. Els intervals entre els mons són desiguals; en algunes parts n’hi ha més i en d’altres menys, alguns estan creixent, altres estan en la seva plenitud, i d’altres estan decreixent; en alguns llocs estan naixent i en altres morint. Es destrueixen per col·lisió mútua. N’hi ha alguns que no tenen sers vius, plantes, ni cap mena de substància humida.” 9
“Convencionals són el dolç, l’amargant, el calent, el fred, el color. De veritat existeixen els àtoms i el buit.” 10
1 Aristòtil. Metafísica, (s. IV a.C) K.R.87
2 Pseudo Plutarc. Stromateis, (s.II) K.R.124
3 Aristòtil. De caelo, (s.IV a.C.) K.R. 125
4 Hipòlit. Refutació de totes les heretgies, (s.III) K.R.131
5 Aeci (s.I) K.R 136
6 Teofrast. (s.IV a.C.) K.R.143
7 Simplici. Física, (s.VI d.C.) K.R.426
8 Escoli a Gregori Nac. XXXVI. K.R.511
9 Hipòlit. Refutació de totes les heretgies, (s.III d.C.) K.R.564
10 Sextos Empíric. Adversus Mathematicos, (s.II ) K.R.589
