Que feliç que he sigut aquest cap de setmana! He aconseguir oblidar-me dels estudis durant dos dies sencers i he gaudit del meu aniversari envoltada de la gent a qui més estimo. Primer de tot, volia agrair a totes aquelles persones que no han fet cap objecció envers la festa, com el propietari del local, la meva mare, o tots els assistents. Va sortir tot com esperava, em vaig sentir petita de nou, i amb mil ganes de que la nit comencés amb tots vosaltres.
Feia uns quants mesos que tornava a estar apàtica amb la vida, amb els estudis, i per casa tot seguia absolutament igual. El meu humor seguia constant, esquerpa, malhumorada i de bòlid. Però, què podia esperar de les persones que fan que el meu dia a dia sigui encantador? Sóc molt afortunada. Gràcies per fer-me somriure cada dia o almenys intentar-ho (a vegades sóc difícil), per fer-me trobar les ganes d’organitzar una festa per gaudir de la meva majoria d’edat i de voler-ho compartir-ho amb tots vosaltres. Vull agrair en especial, a les meves sis princeses que van fer brillar l’espurna de felicitat dins meu, que van fer que m’aixequés dissabte al matí amb l’estómac regirat i amb el cor a cent per hora. A mesura que el dia avançava tenia més ganes de veure-us.
| “Em vaig sentir acollida, formant part d’una família a la que vosaltres sempre estareu” |
Al arribar el moment màgic, recordo avançar lentament entremig del passadís d’espelmes, que s’obrissin les portes i veure-us a tots mirant-me, somrient i amb la cançó d’Alejandro Sanz sonant per darrere. Em vaig sentir acollida, formant part d’una família a la que vosaltres sempre estareu. He creat amistats que valen or i estic segura que no marxareu de la meva vida de la manera en què ho fan les amistats passatgeres de la ESO, o primària. A la majoria de vosaltres us conec des de fa mínim 7 o 8 anys, i cada dia em sorpreneu d’una manera o altra, cosa que fa que aquesta relació ja establerta s’endureixi més i tingui més força.
Són les petites coses, els petits detalls, comentaris o a vegades només ho són les mirades, els petons o els somriures, els que marquen la diferència. Els que fan que ens adonem de que som persones que estimem i sentim, i de que existeix vida més enllà de l’institut o els problemes familiars. I és aquest tipus de vida la que a mi, em fa créixer com a persona, em fa estimar, em fa gaudir i tirar endavant amb qualsevol cosa que se’m enfronti.
Moltíssimes gràcies a tots per haver compartit aquest dia al meu costat, i per haver fet que sempre el vulgui recordar!
Mireia
Que mona ets! M’alegro molt de que tot sortis perfecte.