“El llenguatge no constitueix un fenomen simple i uniforme. (…) Cal distingir diverses capes geològiques del llenguatge. La primera i fonamental és, sens dubte, el llenguatge emotiu; una gran part de tota expressió humana correspon encara a aquesta capa. Però existeix una forma de llenguatge ben diferent; la paraula ja no és una simple interjecció, no és una expressió involuntària del sentiment, sinó part d’una oració que té una estructura sintàctica i lògica ben definides. En el món animal trobarem analogies i paral·lelismes amb el llenguatge emotiu. (…) No obstant hi manca un element que és característic i indispensable en qualsevol llenguatge humà: no trobarem signes amb una referència objectiva o sentit. (…) La diferència entre el llenguatge proposicional i el llenguatge emotiu representa la vertadera frontera entre el món humà i l’animal”.
CASSIRER, E. Antropologia filosòfica, 1945.
