- El sol fet que en-raonem -és a dir, que fem raons i raonaments amb el llenguatge- mostra que creiem en la possibilitat d’arribar a acords o, almenys, d’arribar a entendre’ns. I amb això tornem a constatar la importància decisiva del llenguatge: perquè és en el llenguatge on es produeixen els raonaments, els enraonaments, les raons i, en definitiva, la lògica. Josep M Terricabras
març 2025 dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. « des. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Arxiu de la categoria: Laura Pallàs
Alegoría
El sol, como el más antiguo de los tiranos, ejecutaba su condena postrando sobre nosotras hirvientes rayos que abrasaban cada poro de nuestras pieles. Estos, en un vano intento de sobrevivir, dejaban caer lentamente gotas de sudor que mojaban nuestras … Continua llegint
Publicat dins de Coratge, Laura Pallàs
Deixa un comentari
Luz batida
Cada mañana es lo mismo y se te hace un abismo saltar de la cama al suelo helado que tanto odian tus pies. Tan frío como el agua que te quita traicionera los últimos momentos de paz antes de enfrentarte … Continua llegint
Publicat dins de Laura Pallàs, Nit
1 comentari
Dralion
Les llums s’han apagat i la foscor absoluta manté a tot el Palau Sant Jordi en absolut silenci. Tots som conscients que alguna cosa meravellosa està a punt de passar i ningú gosa trencar la màgia del moment ni amb … Continua llegint
Publicat dins de Circ, Laura Pallàs, Meravella
1 comentari
La necessitat d’obrir els ulls
El fet que les xarxes socials són una eina de manipulació fàcil, barata i summament efectiva és una realitat que avui en dia ni és cap secret, ni sorprèn ningú. El que sí és realment sorprenent és la impassibilitat que … Continua llegint
Publicat dins de Anorèxia, Bulímia, Internet, Laura Pallàs, Manipulació, Xarxes socials
1 comentari
La perfección de todo lo imperfecto
Le escribo a ella. Una vez más. Supongo que no me ha echado mucho de menos. Durante estos meses su vida ha cambiado bastante y lo último que ha pasado por esa cabecita adolescente ha sido pensar en mí, y … Continua llegint
Publicat dins de Carta, Laura Pallàs
1 comentari
Nel rosso dipinto di rosso
Recordo que un dia horrible per naturalesa (per tant deuria ser o dijous o diumenge) jo estava com de costum invertint les meves tardes en allò que des de fa aproximadament mig any, s’havia convertit en el meu passatemps preferit: … Continua llegint
Publicat dins de Desig, Il·lusió, Laura Pallàs, Somnis
1 comentari
Allò que mai ens abandona
Crec que no m’equivoco si afirmo que tothom, des d’aquell nen petit que exigeix amb plors i crits que algú li compri una piruleta, fins aquell guardaespatlles en forma d’armari que em demana el DNI abans d’entrar a una discoteca, … Continua llegint
Publicat dins de Laura Pallàs, Por
1 comentari
La meva nina de cristall
Tinc una nina de vidre, fa poc que és meva però sempre ha estat amb mi. Hem crescut juntes, de petita mai hi jugava però sempre la veia quan anava a l’escola. L’observava de lluny, des de fora l’aparador, la … Continua llegint
Publicat dins de Amistat, Dependència, Laura Pallàs
1 comentari
Stand by me
Hay muchas cosas que quiero decirte, pero creo que nunca te diré. No es por que no te lo merezcas, o porque siga enfadada contigo, es simplemente que las palabras siempre me han parecido insuficientes cuando tienes que hablar de … Continua llegint
Publicat dins de Laura Pallàs, Novetat, Presència
1 comentari
