“Crec, doncs, que és molt fàcil de concebre com el treball, en un principi, inicià uns títols de propietat damunt les coses comunes de la natura, i com la mesura de les nostres necessitats n’establí els límits. Així és que no podia haver-hi cap motiu de discussió sobre el dret a la propietat ni la seva extensió. El dret i les conveniències eren indestriables, ja que un home tenia dret a posseir tot allò sobre què esmerçava el seu treball, i per tant no tenia cap temptació de treballar per més del que podia fer servir. Això bandejava tota possibilitat de controvèrsia respecte als títols de propietat i d’intromissió en els drets d’altri; era fàcil de veure quina era la partió que cada home s’adjudicava, i resultava inútil, ensems que deshonest, d’adjudicar-se’n més del que hom necessitava”.
John Locke: Assaig sobre l’origen, els límits i els fins veritables del govern civil. 1690 (p.128
