“Així doncs, diu Ptolemeu d’Alexandria, tot i limitant-nos a suposar a la terra una revolució diària, (…) aquest moviment hauria d’ésser extremadament violent i d’una velocitat insuperable. Però les coses que giren a gran velocitat semblen ser totalment inadequades per agrupar-se o, si estan unides, semblen tendir a dispersar-se, a menys que es mantingui la seva cohesió gràcies a alguna força. Ptolemeu diu a continuació que faria ja molt de temps que els fragments de la terra haurien ultrapassat els mateixos límits del cel (la qual cosa és perfectament ridícula) i que, amb més raó ho haurien fet els éssers vius i tots els éssers pesats. Si les coses caiguessin lliurement segons línies perpendiculars a la superfície terrestre, no arribarien al lloc que els està destinat ja que, mentrestant, la terra s’hauria mogut a gran velocitat per dessota dels cossos situats fora d’ella. De la mateixa manera, també veuríem com els núvols i altres coses que suren en l’aire es dirigeixen constantment cap a l’oest.”
Copèrnic: “Sobre les revolucions de les esferes celestes” 1543.
“Quan un vaixell sura en un mar encalmat, els seus tripulants creuen que totes les coses exteriors estan en moviment i en canvi ells i tot allò que hi ha a la nau resta quiet, però en realitat és ella la que es mou. Possiblement sigui per un raonament similar que s’admet de forma generalitzada que el món sencer es mou entorn de la terra. ¿I què direm dels núvols i altres objectes que suren en l’aire, així com dels que cauen o s’eleven? Simplement que no sols es mouen la terra i l’element aquós vinculat a ella sinó també una part no menyspreable d’aire i totes les coses que, d’aquesta mateixa manera, tenen una relació amb la terra.”
Copèrnic: “Sobre les revolucions de les esferes celestes” 1543
“Pel que fa a les coses que cauen i s’eleven, caldrà reconèixer que el seu moviment pot ésser doble respecte al món i, generalment, de tipus rectilini i circular (…) Per exemple, una pedra arrencada de la terra continuarà movent-se circularment amb ella i al mateix temps caurà de forma rectilínia cap a la superfície terrestre. El moviment resultant serà un cert tipus d’espiral, idèntic al seguit per un insecte que es dirigís cap al centre d’una roda de ceramista.”
