“Parlant en general, les coses que són vertaderes o falses (..) són enunciats, i creences o judicis. Quan, per exemple, veiem que fa sol, el sol mateix no és vertader, però el judici “fa sol” sí que és vertader. La veritat o falsedat dels enunciats és definible en termes de la veritat o falsedat de les creences. (…)
La qüestió que hem de discutir és, en conseqüència, ¿quina és la diferència entre una creença vertadera i una creença falsa? (…)
El primer punt que cal aclarir és la relació de la veritat i la falsedat amb el pensament. Si és cert que les coses vertaderes o falses són sempre judicis, aleshores està clar que no pot haver-hi veritat o falsedat a menys que hi hagi esperits per jutjar. I malgrat tot, també està clar que la veritat o falsedat d’un judici determinat no depèn en absolut de la persona que jutja sinó tan sols dels fets sobre els quals jutja.
En tots els actes cognitius, tals com creure, dubtar, aprehendre, percebre i imaginar, l’esperit té objectes distints de sí mateix, amb els quals es troba en alguna d’aquestes relacions. (…) També els judicis consisteixen en relacions de la ment amb objectes. (…) Quan jutgem amb veritat, s’ha de poder trobar fora del nostre judici alguna entitat que d’alguna manera li “correspongui”, mentre que quan jutgem amb falsedat no existeix tal entitat corresponent”.
RUSSELL, Bertrand. Sobre la naturalesa de la veritat i la falsedat, a “Philosophical Essays”, 1966.
“Atès que les creences errònies són afirmades sovint amb la mateixa energia que les vertaderes, resulta un problema difícil el de saber com distingir-les de les creences vertaderes. ¿Com sabrem, en un cas determinat, que la nostra creença no és errònia? És un problema de la major dificultat, al qual no es possible respondre de forma completament satisfactòria. Però hi ha una qüestió prèvia una mica menys difícil, que és la següent: ¿Què entenem per vertader i fals? (…). La veritat i la falsedat són propietats de les creences i de les afirmacions; per tant, un món de pura matèria, ja que no contindria creences ni afirmacions, no contindria tampoc veritat ni falsedat. (…)
La veritat consisteix en una certa forma de correspondència entre la creença i el fet. (…) Falta definir de forma precisa què entenem per “fet” i quina és la naturalesa de la correspondència que hi ha d’haver entre la creença i el fet, a fi que la creença sigui vertadera”.
RUSSELL, Bertrand . Els problemes de la filosofia. 1970.
