En quinze dies sóc major d’edat!

Tanmateix ja fa un temps que em sento amb major responsabilitat i volent agafar les regnes de la meva vida. Cada cop més vaig traçant el camí del que vull fer i del que vull ser. M’adono que vaig definint la meva personalitat, tenint com a models persones del meu entorn que són esportistes, disciplinades amb la feina i que es marquen objectius i reptes a assolir, tant en la vida personal com profesional.

En aquests moments de la meva vida em sento amb forces per fer tot el que em proposo, tant física com intel·lectualment, tal com cantava en Joan Manel Serrat “ara que tinc vint anys, ara que encara tinc forces, que no tinc l’ànima morta i em sento bullir la sang”.
Cal aprofitar cada un dels moments i etapes de la vida, segur que el que faig ara és una llavor que creixerà de mica en mica. Potser el dia que faci divuit anys puc dir “el futur comença ara”.

Els 18 anys és una fita important en la vida d’un jove. El que faci a partir d’ara només serà responsabilitat meva. Tot i així no em suposarà cap canvi important en mi mateix, ja que no es tracta d’un canvi d’un dia per l’altre, sinó que dia a dia vas encaminant la persona que vols arribar a ser en un futur.

Andreu Ruf