“Protàgores sostenia que “l’home és la mesura de totes les coses”, i no deia altrament que allò que sembla a cadascú, allò és sens dubte. Essent així, resulta que la mateixa cosa és i no és, que és bona i dolenta, i així igualment en relació al que pot ser dit amb proposicions contradictòries, ja que una cosa apareix a uns bella, a d’altres el contrari: mesura és allò que apareix a cadascú.”
Aristòtil. Metafísica, (s.IV a.C.)
“En relació als déus, no puc saber si existeixen ni si no existeixen, car moltes coses impedeixen de saber?ho, tant l’obscuritat de la qüestió com la brevetat de la vida humana.”
Diògenes Laerci. Vides de filòsofs famosos, (s.III d.C.)
“Jo sostinc que la veritat és tal com ja he escrit: cadascun de nosaltres és “mesura de les coses que són i de les que no”. Cert, de mil maneres un hom es diferencia d’un altre, i és per això que unes coses són i apareixen d’una manera a un i d’una manera a un altre. Lluny de mi que jo negui la saviesa o l’home savi. Ara bé, denomino savi aquell que, canviant algú de nosaltres a qui certes coses apareixen i són dolentes, aconsegueixi que aquestes mateixes coses apareguin i siguin bones.
……….
Els experts i bons rètors fan que a les ciutats semblin justes les coses útils en comptes de les que no tenen valor. Puix que allò que sembla just i beneficiós a cada ciutat, així és per a ella mentre així ho estimi.
……….
Anàlogament, el sofista, que té la capacitat de formar els deixebles en aquest sentit, és un expert i és mereixedor de molt diner per part dels qui han rebut la seva instrucció. I és així que n’hi ha que són més experts que d’altres, sense que ningú no tingui opinions falses.”
Plató. Teetet, (s.IV a.C.)
“[Segons el criteri de Protàgores] si totes les coses de les que es té una opinió, si totes les coses que semblen, són vertaderes, cal que totes les coses siguin alhora vertaderes i falses, atès que la majoria dels humans mantenen opinions contraries entre sí i creuen que els que no opinen igual que ells mateixos s’equivoquen. De manera que resulta inevitable que una mateixa cosa sigui i no sigui. I, si és així, cal que totes les coses sobre les que es té una opinió, siguin vertaderes. En efecte, els que s’erren i els que diuen la veritat tenen opinions contràries. Per tant, si les coses que existeixen són com hem dit, tots diuen la veritat.”
Aristòtil. Metafísica IV, 5.
“A Grècia els filòsofs fan dues menes de discursos sobre el bé i el mal.
Efectivament, n’hi ha uns que afirmen que el bé és una cosa i que el mal n’és una altra, i uns afirmen que és la mateixa cosa i que per a uns és bé i per a uns altres és mal; i fins i tot per a un mateix home tant pot ser bé com mal. Jo, per la meva part, m’afegeixo a aquests darrers. El mateix discurs es fa sobre el que és bell i sobre el que és lleig. Crec que, si s’ordenés a tots els homes que fessin una pila amb les coses que cadascú considera lletges i després a la inversa, no en quedaria cap exclosa, sinó que entre tots les podrien totes, perquè no tots creuen en les mateixes coses.
No hi ha res absolutament bell ni absolutament lleig, ni bo ni dolent, sinó que, prenent certes coses, les fa lletges i, si es canvien, les fa belles“.
Escola de Protàgores. Anònim. Discursos dobles.
