“Per a entendre correctament el poder polític i derivar-lo del seu origen, hem de considerar en quin estat es troben els homes naturalment, i aquest és un estat de perfecta llibertat per a ordenar llurs actes i disposar de llurs propietats i de les persones que creguin convenient, dins dels límits de la llei natural, sense demanar permís ni dependre de la voluntat de cap altre home.
És, així mateix, un estat d’igualtat, on tot el poder i la jurisdicció són recíprocs i ningú no en té més que els altres; per tal com no hi ha res de més evident que el fet que criatures de la mateixa espècie i condició, nascudes promíscuament amb els mateixos avantatges naturals i amb l’ús de les mateixes facultats, han de ser també iguals entre si sense subordinació ni subjecció, a menys que l’Amo i Senyor de totes, per declaració manifesta de la seva voluntat, en situés unes per damunt de les altres o els conferís, per clar i evident decret, un dret indiscutible de domini i de sobirania. (…)
Però si bé aquest és un estat de llibertat, no és tanmateix un estat de llicència; encara que l’home hi tingui una llibertat incontrolable per a disposar de la seva persona i dels seus béns, no en té en canvi per destruir-se a si mateix o destruir qualsevol altra criatura que li pertanyi, si no és que ho requereix un fi més noble que la seva mera conservació. L’estat de natura té una llei natural que el governa, la qual obliga tothom. Aquesta llei, que és la raó, ensenya a tot el gènere humà que, essent tots iguals i independents, ningú no ha d’atemptar contra la vida, la salut, la llibertat ni les possessions d’un altre. Tots els homes som obra d’un únic, omnipotent i infinitament savi Creador; per tant, tots els servents d’aquest únic amo sobirà, enviats al món per ordre seva i segons el seu pla, són propietat seva, com a obra d’Ell que són, i no han estat pas creats perquè la vida d’uns depengui de la voluntat dels altres, sinó perquè la de tots depengui només d’Ell.”[1]
[1] John Locke: Assaig sobre l’origen, els límits i els fins veritables del govern civil, 1690. (pp. 95-7)
