“L’idealisme consisteix en l’afirmació que no hi ha altres éssers que els éssers pensants; les altres coses que nosaltres creiem percebre en la intuïció serien només representacions en els éssers pensants, a les quals no correspondria, de fet, cap objecte existent fora d’aquests. En canvi, jo dic, ens són donades coses com a objectes dels nostres sentits i existents fora de nosaltres, però no sabem res del que puguin ser en elles mateixes; nosaltres no en coneixem més que el fenòmens, és a dir, les representacions que produeixen en nosaltres en afectar els nostres sentits. Segons això, confesso doncs que hi ha cossos fora de nosaltres, és a dir, coses que, malgrat ésser-nos enterament desconegut allò que puguin ésser en elles mateixes, coneixem a través de les representacions que ens proporciona llur acció sobre la nostra sensibilitat, i a les quals donem la denominació de cossos, paraula que significa, doncs, simplement el fenomen d’aquest objecte que ens és desconegut però que no per això és menys real. ¿Es pot anomenar això idealisme?. Més aviat n’és exactament el contrari”.
I Kant. Prolegòmens, post. &13, obs. II. 1783
