PER ESTRUCTURAR EL TEXT: Afecten un fragment relativament extens de text (paràgraf, apartat, grup d’oracions…). Estableixen ordre i relacions significatives entre frases:
| Introduir el tema del text | ||
| l’objectiu principal de
ens proposem exposar |
aquest escrit tracta de
ens adrecem a vostè per |
|
| Encetar un tema nou | ||
| respecte a
pel que fa a un altre punt és |
quant a
sobre el punt següent tracta de |
en relació a |
| Marcar ordre | ||
| 1r, en primer lloc, primer, primerament, per començar
2n, en segon lloc, segon, segonament 3r, en tercer lloc, tercer, tercerament 4t, en quart lloc, quart
|
d’entrada
d’antuvi En darrer lloc en últim terme finalment, al final per acabar |
|
| Distingir | ||
| d’una banda | de l’altra | d’altra banda |
| per un costat | per l’altre | per una altra part |
| al contrari | en canvi | |
| Continuar sobre el mateix punt | ||
| a més a més
endemés a més |
després
així mateix tanmateix |
tot seguit
d’altra banda per una altra part |
| Posar èmfasi | ||
| és a dir
en altres paraules dit d’una altra manera tal com s’ha dit val la pena dir |
cal insistir
el més important la idea central és convé destacar s’ha de tenir en compte |
o sia
això és en efecte |
| Donar detalls | ||
| per exemple
p.ex. cf. |
en particular
en el cas de a saber |
com a mostra
com és ara així |
| Resumir | ||
| en resum
resumint recapitulant |
breument
en pocs mots globalment |
recollint el més important
en conjunt |
| Acabar | ||
| en conclusió
per concloure |
per acabar
finalment |
així doncs
en definitiva |
| Indicar temps | ||
| abans
suara anteriorment poc abans |
al mateix temps
simultàniament en el mateix moment llavors |
després
més tard més endavant a continuació tot seguit |
| Indicar espai | ||
| a dalt i a baix
més amunt i més avall davant i darrera sobre i sota |
a la dreta / esquerra
al mig / centre a prop i lluny de cara i d’esquena |
al centre / costats
endins i enfora a l’interior i a l’exterior |
PER ESTRUCTURAR LES IDEES. Afecten fragments més breus de text (oracions, frases…) i connecten les idees entre si a l’interior de l’oració. Són les conjuncions de la gramàtica tradicional
| Indicar causa | ||
| perquè (+ v. ind.)
vist que a causa de / que a raó de ja que |
puix que
gràcies a / que per culpa de car com que |
a força de
atès que considerant que a còpia de |
| Indicar conseqüència | ||
| en conseqüència
a conseqüència de per consegüent per tant |
així és que
cosa que de manera que per aquest fet |
per això
doncs |
| Indicar condició | ||
| a condició de / que
en cas de / que |
amb que
si |
només de /que
posat de / que |
| Indicar finalitat | ||
| perquè (+ s. sub.)
amb l’objectiu de / que |
per tal de / que
a fi de / que |
la finalitat del qual |
| Indicar oposició (adversatives) | ||
| en canvi
ans (al contrari) no obstant |
ara bé
en contra amb tot |
al contrari
nogensmenys tanmateix |
| Per indicar objecció (concessives) | ||
| encara que
mal que |
malgrat de / que
baldament |
per bé que
tot i que |
Els marcadors textuals s’han de col·locar en les posicions importants de l’escrit (inici de paràgraf o de frase), perquè el lector els vegi amb un cop d’ull, fins i tot abans de llegir, i pugui fer-se una idea de l’organització del text. No convé abusar-ne perquè poden enfarfegar la prosa.
Daniel Cassany, La cuina de l’escriptura. Barcelona 2002
