“Tot el nostre coneixement comença pels sentits, passa d’ells a l’enteniment i acaba finalment a la raó, per sobre de la qual no hi ha res superior per elaborar el material de la intuïció i posar-la sota la suprema unitat del pensament. (…) L’enteniment pot ser una facultat de la unitat dels fenòmens per mitjà de les regles, i aleshores la raó és la facultat de la unitat de les regles de l’enteniment segons principis. Per tant, la raó no es refereix mai de manera immediata a l’experiència o a qualsevol objecte, sinó a l’enteniment”.
KANT, Immanuel. Crítica de la raó Pura.1781
“No hi ha cap dubte sobre això: tot el nostre coneixement comença amb l’experiència. Perquè, ¿com es despertaria i es posaria a actuar la nostra facultat de coneixement, si no fos a través d’objectes que afecten els nostres sentits i que, o produeixen ells mateixos representacions, o posen en moviment la nostra capacitat d’entendre, a fi de comparar aquestes representacions, de connectar-les o de separar-les, i així, amb el material brut de les impressions sensibles, arribar a elaborar un coneixement dels objectes que s’anomena experiència?. Cronològicament, doncs, no tenim cap coneixement previ a l’experiència, i amb ella comença tot coneixement.
Ara bé, encara que tot el nostre coneixement comença amb l’experiència, no per això es pot dir que tot ell prové de l’experiència.”
KANT, Immanuel. Crítica de la Raó Pura, introducció, I. 1781.
