Al principi els meus amics es burlaven i es reien de la meva decisió, perquè deien que hi havia de molt millors, però jo li era fidel. Estava completament decidit a anar-me’n amb ella, ja que em feia riure sempre que la mirava o pensava en ella i perquè, tan sols amb mirar-la, ja se’m feia la boca aigua.
És aquella sensació de dolçor la que et dona ganes de seguir viu; una sensació mai abans experimentada, incomparable a cap altra i difícilment superable. Mai m’havia parat a pensar que una cosa tant petitona em podria donar tant de plaer.
Cada cop que vaig a buscar-la es un moment especial, degut a que els nostres moments a soles són molt breus. Els meus pares i, fins i tot, el meu germà em comprenen: també la troben súper dolça i pensen que hi ha poques de millors.
No, no em refereixo a cap noia. Em refereixo als meus cereals Choco Pillows. Penso que només amb el nom que tenen ja es mereix un premi Nobel. Sembla una xorrada, però pel matí em desperto i en el primer que penso és en els cereals. Ells són qui em donen l’energia mental per baixar les escales del llit i preparar-me pel nou dia que m’espera.
Marcos Giménez
Marcos,
Enginyós. M’ha agradat. Calia polir l’ortografia, però la idea és bona.
Fins al pròxim! (no oblidis de repassar-lo)
Josep Maria