“Tots els animals vivim en el mateix món real, en el mateix garbuix d’àtoms, fotons, neutrins, camps gravitatoris i electromagnètics, etc. Però aquest món real no és visible, ni captable, ni intuïble, ni experimentable, ni perceptible per cap animal. Cada espècie animal ha evolucionat desenvolupant receptors que capten certs trets del món real, precisament aquells trets la captació dels quals és rellevant per a la supervivència i reproducció d’aquests animals. I aquests missatges del món real captats pels sentits són transmesos pel sistema nerviós i interpretats pel cervell de la manera més adequada per a la supervivència i reproducció de l’animal. Allò que capten els receptors o sentits de l’animal són les seves sensacions. La interpretació que aquestes sensacions reben en el cervell constitueix les seves percepcions.
Cada espècie animal capta certs trets del món real i els percep d’una certa manera (…). Per exemple, durant el dia el Sol inunda la superfície terrestre amb una pluja de fotons de diversa freqüència. Nosaltres, els humans, captem els fotons de freqüència corresponent al vermell, veiem el color vermell, però no captem els fotons de freqüència corresponent a d’ultraviolada (encara que topen contra la nostra retina no ens n’adonem), no veiem d’ultraviolada. La majoria dels insectes capten d’ultraviolada, però no el vermell. Així, quan el Sol il·lumina un camp de roselles (que objectivament reflecteixen tant el vermell com d’ultraviolada), nosaltres veiem les roselles vermelles, i les abelles les veuen ultraviolades. En el nostre món perceptual, les roselles són vermelles. En el món perceptual de les abelles són ultraviolades. En el món real no hi ha colors, sinó tan sols absorció i reflex de fotons de molt diversa freqüència (o, el que és el mateix, d’ones electromagnètiques de molt diversa longitud d’ona).(…)
Encara que els sentits són diferents i són activats per estímuls qualitativament diferents (contactes, temperatura, ones de pressió de l’aire, fotons de l’espectre visible, etc), tots ells transmeten la seva informació al cervell de la mateixa manera: com a senyals discretes (sí o no) d’un codi binari de naturalesa electroquímica. Les diferents zones de l’àrea sensorial del cervell reben i processen aquesta informació, que el subjecte experimenta com a percepcions qualitativament diferents. Però aquestes qualitats perceptuals són el producte del cervell. I si el nostre cervell percep els estímuls sensorials d’aquesta manera, és en definitiva perquè ens convé. El nostre cervell, així com tot el nostre aparell nerviós sensorial, han evolucionat per captar aquells trets del món que més ens convé conèixer per assegurar la nostra supervivència. Percebem el món real, però deformat en funció de les necessitats de la nostra espècie”.
Jesús MOSTERÍN. Grandes temas de la filosofia actual, 1981.
