Tota concepció del coneixement (gnoseologia, epistemologia) implica per força una teoria de la realitat (ontologia): idees entorn de què és real i què no, entorn de a quins aspectes dels nostres coneixements els correspon una realitat objectiva i a quins altres no els en correspon cap i, en conseqüència, els hem de catalogar com a aparença i no com a realitat.
Normalment, acostumem a donar per suposat que les coses són tal com ens apareixen. Dit d’una altra manera, identifiquem la Realitat (allò que les coses són) amb l’aparença (allò que les coses ens semblen que són).
La identificació de Coneixement i Realitat, però, dista de ser evident. Para esment en les següents qüestions i ho entendràs millor:
1.- “El sol surt cada dia per l’est i es pon per l’oest”: ¿Per quines raons et sembla que deu ser “més evident” el moviment solar que la rotació terrestre?
2.- “Damunt la taula del menjador hi ha un llibre”: ¿seguim creient en la realitat del llibre i de la taula quan hem sortit del menjador? Per quines raons?
3.- “La neu és blanca”: La neu, ¿canvia de color quan es fa fosc? ¿Seguim dient que és blanca? ¿La veiem del mateix color?
4.- “No és que sigui petit, és que està lluny”: Per quines raons, quan algú s’allunya de nosaltres, no pensem que s’està tornant cada cop més petit?
5.- Existirien olors si no existissin nassos?
Cal destacar, per acabar, que la sospita que les coses (la Realitat) no són tal com ens apareixen (Aparença), és el fonament de tota la recerca filosòfica i, òbviament, de la recerca científica que n’és una continuació. L’interrogant “quina és l’autèntica naturalesa de la realitat?” tan sols té sentit des del pressupòsit que el que ens apareix és lluny de ser idèntic a la realitat. El rebuig del realisme ingenu és inherent a tots els interrogants que els humans ens hem anat fent, des que som humans, en preguntar-nos sobre el “per què” de les coses i els esdeveniments. Explicar-los obliga a cercar forces, estructures, realitats… que no observem però que ens calen per comprendre. És així que han aparegut les explicacions mitològiques, filosòfiques o científiques.
