“La reflexió filosòfica i científica fou en els seus orígens una reflexió sobre la natura -physis-, una physiologia, com la caracteritzarien els pensadors posteriors. La natura -la physis- comprèn tots aquells objectes (astres, vents, pluges, peixos…) i aspectes de l’Univers que no depenen de la nostra voluntat o del nostre acord, objectes i aspectes que podem descobrir però sobre els quals no hi ha res per dir o convenir, atès que són el que són de per si i amb independència de les nostres convencions.
Els pensadors grecs de la segona meitat del segle V a. de C. s’adonaren que la nostra vida no tan sols està afectada per la natura, sinó també per totes les convencions -nomoi- de la societat en què vivim. Les convencions depenen de la nostra voluntat i del nostre acord, no tenen existència natural. La contraposició entre physis -natura- i nomos -convenció- es convertí en el centre de totes les discussions i en la base de la primera il·lustració que registra la nostra història.
Les discussions giraven entorn a la qüestió de quins aspectes de la vida social i cultural son el que diem que són per naturalesa -physei- i quins altres ho són per convenció -nomo-. En aquestes discussions alguns pensadors, com Plató, adoptaven una postura fortament anticonvencionalista, mentre que d’altres, com els anomenats sofistes, acostumaven a optar pel convencionalisme.
Les propietats d’un objecte poden ser naturals o convencionals. Una vaca sagrada és vaca per naturalesa i sagrada per convenció. El calb que ens presideix és calb per naturalesa i ens presideix per convenció. La paraula francesa oui és monosíl·laba per naturalesa, i significa sí per convenció. Còrsega és una illa per naturalesa i francesa per convenció.
Les relacions entre objectes també poden ser tant naturals com convencionals. El fill està en una relació natural de parentiu amb la seva mare i en una relació convencional de parentiu amb la seva sogra.
El territori peninsular espanyol està unit al portuguès per naturalesa i separat per convenció, però està separat per naturalesa de les illes Canàries, a les que, en canvi, està unit per convenció. A la realitat hi ha també necessitats, possibilitats i impossibilitats tant naturals com convencionals. Per naturalesa és impossible que una dona tingui més de 500 fills (ja que només té 400 òvuls), mentre que és possible que un home els tingui (ja que disposa de molts milions d’espermatozoides).
Per naturalesa és impossible ser alhora gavina i hipopòtam, mentre que és possible ser simultàniament mamífer i hipopòtam. Per convenció no és possible tenir alhora la nacionalitat espanyola i la francesa, però sí l’espanyola i la xilena. Per convenció és impossible casar-se amb més d’una dona a Espanya, però és possible fer-ho a l’Aràbia Saudí. I entre les moltes necessitats a què estem sotmesos hi ha les necessitats naturals de respirar mentre vivim i de morir algun dia, i les necessitats convencionals de pagar els impostos i circular per la dreta. Les lleis de la ciència registren necessitats naturals, mentre que les lleis de l’Estat registren necessitats convencionals.
Una obligació és una necessitat convencional. Una permissió és una possibilitat convencional. Una prohibició és una impossibilitat convencional. I totes aquestes modalitats convencionals -les obligacions, les permissions i les prohibicions- constitueixen les normes. Una norma és una obligació o una permissió o una prohibició.”
Jesús Mosterín. Grandes Temas de la filosofía actual, 1981.
Qüestions per a després de la lectura
Exercici 1: Com a resultat de la lectura atenta d’aquest text i de les explicacions i aclariments necessaris, hauries de ser capaç de:
1.- Explicar les diferències entre el que és natural i el que és convencional.
2.- Mostrar les diferents tipus de normes.
3.- Construir un mapa conceptual a partir de la noció de “Llei”.
Exercici 2: Mosterín parla de convencionalisme i d’anticonvencionalisme. Hauries de ser capaç d’explicar:
a) en què consisteix una i altra postura,
b) els pensadors enfrontats per aquesta qüestió que cita l’autor,
c) els arguments més destacats a favor i en contra de cadascuna, i
d) quina de les dues opcions et sembla més convincent, dient, lògicament, el per què.
