“Es pot dir que la investigació científica, contemplada en una perspectiva molt àmplia, presenta dos aspectes importants. La recerca i descobriment de fets és un d’ells, l’altre és la construcció d’hipòtesis i teories. Aquests dos aspectes de l’activitat científica han estat qualificats de ciència descriptiva i ciència teòrica.
La construcció teòrica té dos objectius bàsics: Un és predir l’ocurrència d’esdeveniments o de resultats experimentals i preveure així nous fets. L’altre consisteix en explicar o fer intel·ligibles fets ja registrats.
Aquestes distincions són útils de cara a una primera aproximació, però no s’han de prendre amb massa rigidesa. El descobriment i la descripció de fets no sempre poden aïllar-se conceptualment de la corresponent teoria sobre ells, i representen sovint un pas important cap a la comprensió de la seva naturalesa. La predicció i l’explicació, d’altra banda, s’han considerat en ocasions com processos del pensament científic bàsicament idèntics -que es diferencien únicament des d’un punt de vista temporal, per dir-ho d’alguna manera-. La predicció mira cap endavant, del que succeeix cap al que succeirà, mentre que l’explicació normalment torna la vista enrere, des del que hi ha cap al que prèviament ha ocorregut. Malgrat tot, s’ha argumentat, els termes de les relacions predictiva i explicativa resulten similars, i també la connexió entre ells. Els primers -els termes- consisteixen en alguns fets, la darrera -la connexió- en una llei. Malgrat tot, aquest punt de vista sobre la predicció i l’explicació pot ser revisat. Una forma de fer-ho és qüestionar el paper de les lleis generals en l’explicació científica i plantejar el problema de si la construcció teòrica és un mateix tipus de tasca tant en les ciències naturals com en les disciplines humanes i socials.
Alguns problemes referents a la interrelació dels diversos conceptes mencionats -descripció, explicació, predicció i teoria- poden ésser contemplats de forma profitosa a la llum de la història de les idees.
En la història de les idees podem diferenciar-hi dues tradicions importants, que difereixen en el plantejament de les condicions que ha de satisfer una explicació científicament respectable. Una d’elles ha estat qualificada en ocasions d’aristotèlica, l’altra, de galileana. Aquestes qualificacions suggereixen que la primera té venerables arrels en la història intel·lectual de l’ésser humà, mentre que la segona és d’origen relativament recent. Hi ha una certa veritat en això, però amb reserves. El que aquí anomeno tradició galileana té precedents més enllà d’Aristòtil i Plató. Caldria evitar, d’altra banda, de pensar que la tradició aristotèlica no és en l’actualitat més que la supervivència pansida d’elements antiquats dels que la ciència s’ha anat “alliberant” gradualment.
Pel que fa als seus punts de vista respectius sobre l’explicació científica, el contrast entre ambdues tradicions és caracteritzat habitualment en termes d’explicació causal versus explicació teleològica. També s’ha anomenat mecanicista al primer tipus d’explicació, i finalista al segon”.
WRIGHT, G. H, von. Explicació i Comprensió, cap.1, 1971.
