Mai no us heu trobat en una situació en què heu estat a punt de vessar alguna llàgrima? Mai no heu sentit que el món us queia al damunt i no el podíeu sostenir? Jo us he de dir que, de vegades, és agradable trobar-se en aquesta situació i, no té per què ser dolent. Per exemple, ara mateix estic escoltant com el meu germà està composant una cançó amb el piano i temo que el teclat de l’ordinador es converteixi en un mar de llàgrimes. D’això us volia parlar, aquest fragment de peça musical està obrint en mi una porta que no coneixia, m’està emocionant.
L’emoció, per mi, és un sentiment que cadascú de nosaltres hauria de tenir la possibilitat de gaudir com a mínim un cop a la seva vida. És un estat d’ànim potser efímer que provoca malestar, però alhora et sents la persona més afortunada del món, ja que potser en aquest moment en què sents aquesta cançó que et fa plorar et dóna per pensar en tot allò de la teva vida que no has fet bé o tot allò que la vida t’ha tret, però a la mateixa vegada sents que tens el carinyo i la força d’aquells que t’envolten. En aquest moment en que penses que el món se t’està a punt de caure al damunt és quan aquella nota del piano puja el to i dius: ”No! Sóc capaç de seguir endavant i aconseguir tot allò que m’he proposat”. És aleshores quan t’adones que tot en aquesta vida et serà complicat d’aconseguir, però que com més et costi, més bonica serà la recompensa.
Aquesta emoció, de vegades et permet dur a terme alguna cosa que en condicions normals de la teva vida segurament no pararies ni a pensar que la vols fer. Per exemple podries ser capaç d’escriure un text que potser mai no hauries pensat que faries, ja que, sovint, sentim que per dins nostre hi ha alguna cosa que es vol exterioritzar i no sabem com fer-ho. És probable que amb el simple fet d’emocionar-te davant alguna situació, la persona que tinguis davant ja sàpiga que et passa alguna cosa sense tenir la necessitat dir-li res.
En conclusió penso que emocionar-se és humà, indiferentment si ets home o dona, has de tenir aquesta sensació almenys un cop a la teva vida. Sí aclareixo home o dona. Moltes persones diuen que un home no pot plorar mai. Jo penso que un home és igual a una dona, ambdós són humans i tenen sentiment, sentiments que, de tant en tant cal expressar. És esgotador, però alhora reconfortant. Espero que després d’aquest petit consell que et dono tinguis l’oportunitat d’emocionar-te i saber el què se sent, ja sigui escoltant la teva cançó preferida, llegint un poema que t’agradi molt o simplement tenint una conversa agradable amb la teva família.
Itziar
