“Moltes aus i molts mamífers posseeixen una forma primitiva de cultura en la que es produeix una transmissió d’informació conductual, així com una acumulació en forma de tradició. A més, tant la conducta dels innovadors com la dels seguidors del nou model de conducta té molt d’elecció múltiple. L’única diferència entre la seva cultura i la humana consisteix en que la transmissió d’informació es realitza per imitació, i no a través d’ensenyament en un sentit estricte del terme, que, en les seves formes sofisticades o avançades, constitueix un tret especial dels humans”.
TYLER BONNER, J. L’evolució de la cultura en els animals, 1980, pàg. 180.
“Pel setembre de 1953, S. Kawamura (1954) observà per primera vegada, a l’illa japonesa de Koshima, com la femella de Macaca fuscata F-111, de 15 mesos d’edat, rentava a la vora del mar i amb les dues mans algunes de les patates que com a ració alimentària es subministraven regularment a la colònia de macacos japonesos que viuen en estat natural en aquella illa. Una altra observació, pel novembre de 1954, assenyalà que el mascle M-10, d’un any d’edat, també havia après a rentar les patates abans de menjar-les. Pel gener de l’any següent, un mascle, el M-12, i també la femella F-105, mare de F-111, descobridora d’aquesta “cultura”, rentaven regularment aquests tubèrculs abans de menjar-se’ls; hi havia, doncs, quatre individus que el primer mes de l’any següent rentaven usualment aquest aliment abans de consumir-lo.
A l’any 1957 eren 15 els animals que coneixien aquesta tècnica, i al 1962, amb una població total de 59 individus, 36 d’ells rentaven regularment les patates; això representava un 73.4% de la població total.
L’autor esmentat comprovà que la dinàmica d’aquest aprenentatge seguia una línia que s’iniciava en un individu infantil, passava als seus companys de jocs de la mateixa edat, després a les seves mares i després a les femelles subadultes. Els mascles adults eren els últims en aprendre i alguns d’ells no arribaven mai a adquirir aquesta nova conducta.
El mateix autor observà també com la mateixa femella F-111, en una altra ocasió, recollia blat que estava barrejat amb la sorra de la platja (a més de les patates, s’alimentava aquests macacos amb blat bullit), i el deixava surar en el mar, aconseguint així, per decantació, separar els grans de la sorra. Aquesta habilitat seguí una línia de difusió “cultural” similar a la que hem descrit anteriorment. Es demostrà novament que aquestes noves conductes sempre són adquirides pels joves del grup i que passen posteriorment als individus adults a través de la dinàmica de les relacions socials, essent el joc el vehicle propagador entre els joves”.
SABATÉ PI, J. El ximpanzé i els orígens de la cultura.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/savis/1019968.rm" width="352" height="288"/]
El primatòleg i etòleg Jordi Sabater Pi és conegut, especialment, per haver trobat Floquet de Neu, un goril·la albí. En aquest capítol de “(S)avis”, Sabater Pi és entrevistat pel periodista Ramon Pellicer.
Jordi Sabater Pi s’emociona encara avui en recordar els seus quaranta anys viscuts a Àfrica, a Guinea Equatorial. I no és estrany, ja que, allà, un jove Sabater Pi va començar a interessar-se pels primats, a fer estudis científics per a National Geographic, però, sobretot, allà va viure feliçment amb la seva dona, hi van néixer els seus dos fills i va trobar el goril·la més famós del món, en Floquet de Neu.
En aquesta entrevista, Sabater Pi adverteix que l’home serà jutjat per la seva conducta cap als animals i recorda que el goril·la blanc és només una “anècdota” en la seva vida i la seva carrera científica com a primatòleg i etòleg. Amb un to dinàmic i amb moltes anècdotes, el científic ens alliçona sobre ecologia, antropologia i humanisme.
El programa es va enregistrar en tres espais fantàstics: l’edifici medieval de la Universitat de Barcelona, la seu de la Col·lecció Sabater Pi i els jardins de Pedralbes.
Algunes de les frases pronunciades per Jordi Sabater Pi durant l’entrevista són:
“D’Àfrica i dels primats n’hauríem d’aprendre humilitat.”
“Els científics no poden ser racistes.”
“La gent no passa del neolític al transistor en cinquanta anys.”
“Mirar un goril·la als ulls et canvia la vida.”
“En Floquet de Neu em va acabar fent llàstima, tancat al zoo.”
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/video2008/sabater.rm" width="352" height="288"/]
ALTRES RECURSOS |
||
NATURALESA DE LA CULTURA
|
CULTURA EN ELS ANIMALS
|
SABATER PI
|
|
Document 1 antrop11.pdf (application/pdf Objeto) Júlia Torres i Ramon Alcoberro comparen l’evolució natural i cultural, tot establint-ne les semblances i diferències. Breu i clar. |
Document 1 Non Human Animals Have Language and Culture El suggerent títol de “Non Human Animals Have Intelligence, Culture, Emotion, Compassion and Language” estalvia més comentaris. Interessants enllaços. |
Document1 Centre de Documentació Col·lecció Sabater Pi Presentació del Centre de Documentació Sabater Pi al si del Parc Científic de Barcelona. Interessants enllaços multimèdia entorn de l’autor. |
|
Document 2 Jordi Cortés Morató i Antoni Martínez Riu són els autors de les informacions a Filoxarxa. Document amb informació general sobre la naturalesa de la cultura en general i sobre el tema de la cultura en els animals en particulars. |
Document 2 http://www.nytimes.com/2003/01/02/science/02CND_APE.html?ex=1229144400&en=cc49410bf2da3670&ei=5070 Carol Kaesuk Yoon. Interessant i breu anàlisi de la presència de trets culturals en els orangutans
|
Document 2 Psicologia vs Sabater Pi.pdf (application/pdf Objeto) Interessant crítica a la defensa per part de Sabater Pi de l’etologia com a ciència globalitzadora, des de la perspectiva psicològica. |
