“Doncs alguns dels filòsofs antics entengueren que allò que és ha d’ésser necessàriament un i immòbil, ja que, essent el buit no ser, no podria existir el moviment sense un buit separat de la matèria, ni existir una pluralitat de coses sense que res les separi (…), però Leucip va creure tenir una teoria que, concordant amb la percepció dels sentits, no feia desaparèixer el moviment, la corrupció, el naixement ni la pluralitat dels éssers.”
Aristòtil. De generatione et corruptione, (s.IV a.C.) K.R.552
“Leucip i el seu company Demòcrit defensaven que els elements són el ple i el buit, que anomenaren ser i no ser respectivament. El ser és ple i sòlid; el no ser és buit i subtil. Com que el buit existeix no menys que el cos, també el no ser existeix no menys que el ser. Junts els dos, constitueixen les causes de les coses materials.
I així com aquells que postulen una sola substància fonamental deriven les altres coses de les modificacions sofertes per aquella, (…) així també aquests homes deien que les diferències entre els àtoms són les causes que produeixen les altres coses. Segons ells, aquestes diferències són tres: forma, ordre i posició.”
Aristòtil. Metafísica, (s.IV a.C.) K.R.554
“Demòcrit (…) parlava com si les coses existents estiguessin en constant moviment en el buit; hi ha mons innombrables que difereixen en grandària. En alguns no hi ha sol ni lluna. En altres són més grans que els del nostre món, i en altres més nombrosos. Els intervals entre els mons són desiguals; en algunes parts n’hi ha més i en d’altres menys, alguns estan creixent, altres estan en la seva plenitud, i d’altres estan decreixent; en alguns llocs estan naixent i en altres morint. Es destrueixen per col·lisió mútua. N’hi ha alguns que no tenen sers vius, plantes, ni cap mena de substància humida.”
Hipòlit. Refutació de totes les heretgies, (s.III d.C.) K.R.564
“[Demòcrit i Leucip] diuen que els àtoms es mouen mitjançant col·lisions i xocs mutus.”
Alexandre d’Afrodisia, (s.III d.C.) K.R.579
“Aquests àtoms es mouen en el buit infinit, separats els uns dels altres i diferents entre sí en figura, grandària, posició i ordre; en trobar-se col·lisionen i alguns són expulsats per cops atzarosos en qualsevol direcció, mentre que d’altres, entrelligant-se mútuament en consonància amb la congruència de les seves figures, mides, posicions i ordenaments, es mantenen units i així originen el naixement dels cossos compostos.”
Simplici. De caelo, (s.VI d.C.) K.R.582
“Convencionals són els dolç, l’amargant, el calent, el fred, el color. De veritat existeixen els àtoms i el buit.”
Sextos Empíric. Adversus Mathematicos, (s.II ) K.R.589
“El gust amargant és produït per àtoms petits, llisos i rodons, de circumferència sinuosa, per la qual cosa és viscosa i enganxosa. El gust àcid és produït per àtoms grans, no rodons i, de vegades, fins i tot angulosos.”
Teofrast. De sensu, (s.IV?III a.C.) K.R.591
